Origen sense tornada

Un dia vaig ser una papallona amb ales de color roig i negre, foragitades amb una força desmesurada, amb l’estrès que em produïa la mort en els talons prevista en només cinc putos dies. I m’enlairava tan alt que podia abraçar amb les antenes aquell somni que dormilega jeia sobre els núvols acotxats de tendresa, flonges i mutants, empaitats per un vent de ponent.

Però tot d’una, per culpa d’una badada benpensada, vaig ser atrapada per un caçador de somnis, que amputà les meves ales i em va fer caure a terra, en picat, sense tren d’aterratge. Mancada d’ales i dels colors roig i negre, vaig convertir-me en un cuc fastigós que m’arrossegava demanant clemència. Sense somnis ni cops de vent, vaig fer  reversible una metamorfosi que em dugué a un origen sense tornada.

I com si es tractés d’un conte de fades, el meus quatre primers i darrers dies s’emmagatzemaren en un calaix fet de miratges i il•lusions, d’al•lucinacions i bons records. Un sol dia em quedava, vaig ficar la mà esquerra a la butxaca i el vaig fer volar, lliure de cap rellotge de sorra, ni de sol, ni de pila, ni de cadena… Lliure va volar la papallona que vaig deixar de ser, en un darrer instant. I etern es tornà aquell darrer dia de llibertat.