Adéu
Me’n vaig, ja no puc més.
Massa temps callant,
Secret a veus,
Silenci.
Dolor físic.
Sang a l’ànima i ment.
Dolor psíquic.
Turment.
Com t’has atrevit?
Cop a cop,
volta i volta,
tot es torna a repetir
etern retorn
sembla no haver final
Em rescata l’exterior
Emmudit tinc l’interior
Els que m’estimen són els meus sentits
Perquè jo no veig, ni sento, ni escolto,
ni penso, ni tasto, ni toco, ni oloro
Paràlisi per la por d’amenaces continues
Coma mental durant anys i panys
Agressió feta a foc lent, poquet a poquet,
Feina molt acurada i ben premeditada
Sento que he estat una titella
Manegada per altres mans pensants
Que m’han dominat a la força
Que m’han robat l’estrella
Roca a roca
Roc a roc
Sense cor
Me’n vaig.
Ja no puc més.
El millor encara està per arribar.
SOMNI TURQUESA 
Gràcies per ajudar-me amb tot el que publiques.
Ets tú? o soc jo?
Dius tot el que soc i sento…
[…] Adéu […]
Somni Turquesa said this on Abril 1, 2010 a 5:41 pm |
This is my first visit here, but I will be back soon, because I really like the way you are writing, it is so simple and honest
-Sóc incapaç de renunciar a tu-
Tinc por, tinc molta por
perquè has aparegut
pàl·lid, prim, tacat, col·locat,
quan més arraconat et tenia.
Tinc por perquè has aparegut
ara que ja no era una peça del teu puzle,
ara que ja no mossegava la fusta
de ràbia i de solitud
de necessitat de tu,
de fàstic i de pena.
Tinc por perquè, ara, te’m apareixes de nou
cínic, sensual,
agressiu, tendre,
i tot se me’n va per l’aire,
jo amb tu ja no hi comptava
i el que una altra vegada
m’haguès fet tremolar d’ànsia,
ara em fa desmaiar d’angoixa.
I voldria, no volguent-ho, que no volguessis,
però sóc incapaç de renunciar a tu.
I em demanes, com un nen, fer l’amor
i jo vindré amb tu un altre cop
sabent que em donaràs tot el dolor
que per mi, guardes ebri.
Encara que no m’ho diguis
i encara que no tornis
el crit em crema als llavis.
Hola, com tu dius “no més hòsties”, el mes sincer agraïment per aquest tan durament necessari Adéu.