Adéu

Me’n vaig, ja no puc més.

Massa temps callant,

Secret a veus,

Silenci.

Dolor físic.

Sang a l’ànima i ment.

Dolor psíquic.

Turment.

Com t’has atrevit?

Cop a cop,

volta i volta,

tot es torna a repetir

etern retorn

sembla no haver final

Em rescata l’exterior

Emmudit tinc l’interior

Els que m’estimen són els meus sentits

Perquè jo no veig, ni sento, ni escolto,

ni penso, ni tasto, ni toco, ni oloro

Paràlisi per la por d’amenaces continues

Coma mental durant anys i panys

Agressió feta a foc lent, poquet a poquet,

Feina molt acurada i ben premeditada

Sento que he estat una titella

Manegada per altres mans pensants

Que m’han dominat a la força

Que m’han robat l’estrella

Roca a roca

Roc a roc

Sense cor

Me’n vaig.

Ja no puc més.

El millor encara està per arribar.

Anuncis

5 Respostes to “Adéu”

  1. Gràcies per ajudar-me amb tot el que publiques.

    Ets tú? o soc jo?
    Dius tot el que soc i sento…

  2. […] Adéu […]

  3. This is my first visit here, but I will be back soon, because I really like the way you are writing, it is so simple and honest

  4. -Sóc incapaç de renunciar a tu-

    Tinc por, tinc molta por
    perquè has aparegut
    pàl·lid, prim, tacat, col·locat,
    quan més arraconat et tenia.
    Tinc por perquè has aparegut
    ara que ja no era una peça del teu puzle,
    ara que ja no mossegava la fusta
    de ràbia i de solitud
    de necessitat de tu,
    de fàstic i de pena.
    Tinc por perquè, ara, te’m apareixes de nou
    cínic, sensual,
    agressiu, tendre,
    i tot se me’n va per l’aire,
    jo amb tu ja no hi comptava
    i el que una altra vegada
    m’haguès fet tremolar d’ànsia,
    ara em fa desmaiar d’angoixa.

    I voldria, no volguent-ho, que no volguessis,
    però sóc incapaç de renunciar a tu.

    I em demanes, com un nen, fer l’amor
    i jo vindré amb tu un altre cop
    sabent que em donaràs tot el dolor
    que per mi, guardes ebri.

    Encara que no m’ho diguis
    i encara que no tornis
    el crit em crema als llavis.

  5. Hola, com tu dius “no més hòsties”, el mes sincer agraïment per aquest tan durament necessari Adéu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: