Mirada bruna aturada
(Poema dedicat a la Míriam)
Mirada bruna aturada,
que guaita les onades.
Des de la distància,
contempla amb ànsia.
Es despulla de la superfície.
S’endinsa en la mar blava,
amb valentia, sense recança,
amb alegria i entusiasme.
Neda, sense por.
Riu, entre braça i braça.
-és un món-
Balla, a cada ventada.
La tempesta arriba
I amb ella, la ira.
Sonen els trons
i les malediccions.
Els onatges s’esveren.
El vent bufa ben fort.
El cel no espera.
La llum se’n fot.
Moments espontanis
que empolsinen vigor
no hi ha qui la calli
quan té la raó.
És ella, de mena.
És ella, ben tendra.
És ella, sempre.
És ella, eterna.
SOMNI TURQUESA 
Que buuuunic, m’agradat molt.
Tendre i sensible.
Tu sí que ets tendra i sensible, vella amiga 🙂
🙂 Muy bonito es sensible, fuerte muy no sé olor a mar o a algo marino como una ola. No está mal esto de leer poemas de buena mañana 😀 te suben los ànimos y te da una alegria y una nueva perspectiva a como comenzar el día. Una abraçada daurada y petoons.
David, que bien que te haya gustado! Supongo que a estas horas debes haber abierto una nueva puerta en la que aparecen prados verdes llenos de esperanza. Recuerdos a tu mamá y a ti.
M’haaaaa encantattttttttttttttttttttttttt, la mar és un dels elements de la natura que més m’agrada i a n’aquest poema està molt ben emprada per definir el caràcter de la nostra Míriam. Has parlat d’aspectes bàsics de la seva manera de ser: de mena, no hi ha qui la calli, nada sense por, amb valentia, alegria i entusiasme… Una altra vegada l’has encertada.
Daviddd, molta sort, m’ha alegrat veure el teu comentari de bon matí. Com t’enyorarem!
Gràcies, Antònia. El cert és que es fa difícil imaginar-te cada un dels pecupins sense haver parlat mai amb ells, sense haver-los vist, sense conèixer-los… Però, com diuen ells, “l’experiència turquesa” m’ha aportat de tots ells el què realment forma una persona: sentiments, inquietuds, anhels… Aquest és un poema per la Míriam i espero que a ella li hagi agradat. Espero expectant els efectes … 🙂
Pareix que es na Miryam que ha fet un poema sobre ella mateixa. Estic molt d’acord amb el que dius de que “no hi ha qui la calli quan té la raó”.
Chau
Un poema molt bonic diu realment com es na miriam ,de la seva manera de ser m’ha agradat molt.
Uns dels poemas que descriuen a na Miriam ja que crec q no mes n’hi ha un xD no enserio molt bunic i tendre m’agrade la teva expresivitat xD
És molt agradable el poema, transmet bones sensacions!!
Miriam és sempre de bon humor. Té ganes d’estudia, aunque no pareix. Però també sap, dur alergia a clase. És una molt bona companya.xD
Moltes gàcies Carolina m’ha agradat molt! Al principi no m’he sentit molt identificada però l’he llegit dues vegades més i els he entès, i la veritat és que m´he sentit identificada. Moltes gràcies una altra vegada, tenia ganes de veure “el meu poema”. T’ESPERAM IMPACIENTS. (pareix que esperam l’arribada d’un infant, molt impacients!)