Som a dins, ara

Llegint-te, mig adormida, en un moment ben cert, il·luminada per una foscor on les ombres del sol són il·lusions, trobo imatges de ciutats superpoblades, ruscs de gent frenètica i estressada, que vénen i van, que van i tornen, que marxen i arriben, sense volta ni solta. I entre aquesta multitud de cossos inerts, em trobo jo cercant-me, perquè no em veig, la gent em tapa. I és que la meva ànima m’empeny a cercar un univers inexistent, almenys això diuen de la utopia. Sortosament, la meva mirada blava crida “terra a la vista” quan topa amb la teva mirada bruna. És una imatge congelada, un temps sense comptar, un rellotge esclafat en mil peces a terra. El turment ha cessat rere un bocí d’esperança que  brota màgicament del no-res d’aquell pou sense fons i la seva tija puja ben ferma cap a l’exterior deixant les arrels enrere.

Després de viatjar en el tren del malson, per fi puc sentir que paga la pena no desistir, que la lluita aixafa el conformisme, que l’amor és una victòria segura, sense cap més arma que la de la tendresa, sense cap més tir que el del batec del cor. Em guanyo tot i sabent que em perdo. Hi ha moments en què res és el que sembla, i tot és al revés. L’encerto dient el contrari del què penso. Sóc víctima d’una dislèxia de contraris. És l’essència de mirall que tinc la que em fa veure un món simètric passat de rosca, de tant donar voltes.

La lluna em cerca totes les nits, però ja és massa tard. Els somnis onírics ja resten quiets en la calma de la seva inexistència ridícula. Tot tenia un sentit, i ara el sentit és no tenir-ne. La millora és notòria atès que el patiment ara és a la cua de la llarga llista de coses que s’han de sentir a la vida. La sirena amb rostre de calavera ens posa una hora d’entrada i una de sortida. Som a dins, ara.


4 Respostes to “Som a dins, ara”

  1. Fugir o quedar-se. Estabilitat o llibertat. El que cal és ésser en un lloc o en altra. No podem permetre’ns el luxe de deixar escapar les realitats que donen vida a un somni. Quan mirem més enllà dels cossos i de les consciències, quan sabe …m endevinar un rerafons imaginari a l’altra costat d dela persona que tenim al davant, ja som dins el somni. La lluna el vetlla i nosaltres, absorts, la contemplem com si es tractés d’una gran troballa. Ella ja sabia que arribaria aquest moment, però no sabia amb qui. Juga, com ho fan els astres que ens envolten diàriament, amb els nostres cossos i els nostres sentits, i, quan menys ho esperem, ens utilitza per veure’ns les cares radiants, igual que nosaltres la veiem a ella, mentre somiem, o endevinem moments especials més enllà de les realitats més quotidianes. I a vegades no odem soportar la lluminositat d’aquests instants, llavors fugim, o intentem esquivar-los, com cercant aquell racó dins nostre mateix, que ens transporta a la serenor i a la falsa tranquil.litat de nosaltres mateixos. Però som dins o fora. Mai ho sé, em costa endevinar-ho. Entrem sense ser-ne conscients, i ens trobem enmig de tot plegat, com si d’un miracle es tractés. però si les nosgtres creences no tenen present a cap creador, vol dir que no hi ha miracle, sinó que es donen les circumstàncies perr trobar-nos felíços, enjogassats amb els nostres sentiments, com criatures que han descobert un món imaginari esplèndid. No som espeicals, són les nostres sensacions les que ens desborden i ens porten a mons externs a la nostra capacitat de raonar. Si som dins hi som perquè la naturalesa ho ha volgut, perquè la lluna ha aconseguit l’objectiu del seu joc d’homenets virtuals. Potser fins i tot notem la nostra mirada com adormida, però és la imaginació la que ens governa, la que fa de nosaltres uns éssers màgics per uns instants. Som dins o fora, però som. I som ben vius, voladors, somrients als horitzons que se’ns apreixen en somnis.

    • plas plas plas! Miquel, com sempre em deixes estupefacta. Entens les meves paraules més enllà de la meva pròpia comprensió, perceps la meva vida, potser perquè no és tan diferent de les altres. En sentiment ens apropa, ens fa semblants i el somni ens empeny cap a la incertesa del futur esperançador.

  2. ostres!!! després de l’escrit del Miquel res a dir……m’encanta…

  3. Poques coses a dir després de llegir-te a tu i el Miquel.
    Segueix regalant-nos els teus somnis.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: