Seguim la llum
(Poema dedicat a en David Garcias Nieto)
Cal girar cua.
No seguir endavant,
amb una tortura,
que no deixa de fer-nos mal.
Cal girar cua,
i reprendre la felicitat.
Ja no hi ha més excuses.
És la nostra oportunitat.
Cal girar cua,
i tornar a començar,
amb noves il·lusions,
que es faran realitat.
Cal girar cua.
P
R
O
U
Això ja s’ha acabat!
La llum és estesa,
allà a la “Meseta”.
I el somriure renaixerà,
amb l’estima vertadera
i l’anellada tranquil·litat.
Ben lluny de la fera.
Ben lluny de la bèstia.
Ben lluny dels problemes.
Ben a prop de la pau eterna.
És la nostra revolució.
És el canvi radical,
que ens espera.
És una nova vida
És una nova lluita.
I potser caurem,
però mai dins el forat.
De terra, ens aixecarem
amb força i voluntat.
Tenim l’amor del nostre costat.
Les cadenes ja s’han trencat.
SOMNI TURQUESA 
Hola guapetona, me ha encantado el poema!! no sabia que ya estuviesen hechos sacaditos del horno y esta genial. Es un poema muy esperanzador sin ninguna duda y has descrito con gran esfuerzo y el título me ha encantado, porque eso es lo que siempre hacemos seguir la luz. Muchas grácias por el poema…es que no tengo palabras me ha molado un montón. Esperamos verte pronto :). Una abraçada daurada y besoos
Molt emotiu… Ben segur que en David el guardarà per sempre al seu cor. Esperem que li vagi molt bé la seva nova vida, ben segur que sí! Molta de sort, per aquí l’enyorarem!
Molt profunt.. jo la varitat és que.. l’anyorare moolt 😦 pero tant ell com la seva mare és es mareixen comensar una vida nova i moolt millor , que será millor segur!! david moolts d’ànims que saps que tu ho vals i molt esper que tenguis molta de sort (la tendras) esper que la nostra amistad sigui molt més forta i guanyi a la distància.
M’encanta Carolina! El camí segueix i si és la forma de encontar la tranqulidad i la felicitat em sembla perfecte. El que mai jamas perdere l’amistat amb l’és una mica que valoro muchisimo. 🙂
Estic molt d’acord amb el poema. Cada persona té un cami pel davant, i quan David es tengui que anar tindra que seguir un altre cami.
Un gran poema dedicat a una gran persona, que és en David amic i company meu des de fa dos anys! ^^ i un bon amic encara que no hàgim tengut l’oportunitat d’apropar-nos més.
Holas, com estas? La veritat estic d’acord amb aquest poema tothom té el seu camí… Està bastant bé m’agrada, impacient de veure el meu ^^! besos