Conec la teva ànima / El reflex del mirall

Autors:

Judit Tamarit *

Carolina Ibac

Uns cables ens comuniquen.

Màquines que fan de nosaltres la nostra veu.

Ens separen les passes que no fan els nostres peus.

Lligades als petits sentiments de cada dia,

que entren en la virtualitat d’un món despullat.

I el vestim d’alegria i sensibilitat,

missatge a missatge, consol d’amistat.

Tecla a tecla ens deixem portar.

I els nostres ulls, pantalles il·luminades

fan de nosaltres la nostra sinceritat.

I vessen llàgrimes electròniques que suren en el mar.

Una espera cada dia la seva senyal.

Fins que les notícies sempre duen alegries.

Alegries que fan començar un nou dia

i reneix una connexió duradora i especial.

Som tal qual, aquí i allà, davant i darrera,

sobre el cel, sota l’infern.

Vivim i sobrevivim als plaers de la vida.

I els patiments els compartim canviant de drecera.

Inventem un món imaginari, on sol existeix la bondat.

Les ments femenines es comprenen sense deixar cap forat.

Som de la mateixa sang, única i extingida.

I el nostre cau un dia s’obrirà a la presencia

i creixeran les flors al nostre voltant

i un jardí ens abraçarà.

El sol ens il·luminarà i la lluna ens refugiarà,

mentre les petjades del nostre estel queda tatuat a la nostra pell.

El poder de les dos es farà immens

i l’univers ens acollirà quan brotem del cervell

Tot parlant, entre vers i vers es farà la cançó.

i cantarem sense notes musicals onejant el cor a cor,

fluint entre l’alegria i la esperança,

fent palès cada floc de sensacions i emocions.

Romandrem sense discrecions,

cap amagatall és bo per la veritat.

La polidesa ens fa descansar.

I dormim, dormim sense deixar de somniar.

I somniem, somniem sense saber on anar.

I quan despertem, tecla a tecla, tornem a començar.

(*) Els versos en cursiva han estat escrits per la Judit Tamarit