L’esperit de la natura
Ulls de la mar dolça.
Llàgrimes del vent.
Somriure de la sorra.
Cabells dels estels.
Cossos del tronc.
Braços de les espines.
Cors de les flors.
Mans de les espigues.
Carícies del fred coent.
Mirades de la fortuna.
Besades del temps.
Esperit de la lluna.
Esperança del riu.
Somnis de l’argila.
Sospir de l’estiu.
Calma de la vila.
Nas del volcà.
Llengua de la lava.
Dents de l’huracà.
Gola de la cala.
Pits del sol.
Dits de la pluja.
Veu del tro.
Reüll de les dunes.
Alè del llac.
Pet de la serralada.
Mocs del llamp.
Baba de la muntanya.
Batec dels cims.
Gemec de l’herba.
Frec del boirim.
Mim de l’arena.
Éssers inerts que respiren,
plens de vida.
SOMNI TURQUESA 
Un altre cor desperta a la nit de l’ànima dolça, és el cor de la farigola de la cala de la gola antiga del vers marí que escrius amb els llavis prenyats de la llum d’ahir al migdia, tot comença i res no acaba, mentre passa la neu a aquest racó de món que alça el vol amb les brases de l’eternitat… Vola el vers dins la teva propera llunyania, en ell, el vers, s’hi vertebra el futur…
Daniel
Ulls plens de vida
(Es la primera paraula del poema….i les dues últimes)
i si fora meu….perqué el trobo preciós…..l’anomenaria:
“Ulls plens de vida….que ens miren.”
Carolina…..avi hem “parlat” molt al llarg del dia….petonets d’espígol, i somnis turqueses…..Bona nit poetesa.
Vida latent.
Hola Carolina, com estas?
bé idoi jo trob que el títol més indicat per aquest poema es ” Esperit de la lluna ”.
Una bessada, cuidet:)
El títol triat és “L’esperit de la natura”. Esperam que t’agradi.