XARNEGOS – CHARNEGOS
Voldria fer-vos partícips de la meva alegria en poder-vos comunicar oficialment el llançament d’un llibre en el què he participat junt amb disset escriptors més: Antonio García Lorente, Micaela Serrano, Julián Miranda, Gemma Rodríguez Rivas, José Luis García Herrera, Rosa Ramos i Frigola, Manuel Hernández Cabezo, Marisa Morali, José Luis Bravo Ayuso, Alicia Aragón Rodríguez, Manuel Olivas, Ana Otero, Enrique Carrillo, Felipe Merino, Noemí Trujillo, Daniel Ferrer Esteban, Gerardo Guaza i jo mateixa.
Es tracta d’una antologia bilingüe català – castellà publicada per l’editorial madrilenya SIAL titulada Xarnegos – Charnegos.
Em considero una obrera catalana, independentista i anarquista. Us preguntareu per què he participat en aquesta antologia? Doncs perquè abans d’obrera, de catalana, independentista i anarquista sóc persona.
No oblidem mai que la diferència sempre ens enriquirà, ans al contrari passa amb la desigualtat. Doncs en aquesta antologia trobareu riquesa arreu per la gran diversitat de visions, sentiments, protestes, anhels, desitjos. Som diferents però apostem per la igualtat!
Xarnego ha estat una paraula xenòfoba per insultar, menysprear i discriminar a d’altres persones per un únic motiu: la seva procedència. És una paraula que fereix i que exclou l’individu “xarnego” del grup “català”. Segons el meu parer, no crec que hi hagi ningú amb cap autoritat moral per destriar qui són catalans de veritat i qui en són un succedani. Segons la Enciclopèdia Catalana, el català és aquell individu d’un poble, de llengua catalana, desenvolupat als Països Catalans.
Ha arribat l’hora, doncs, de dignificar la paraula “xarnego” a l’hora que dignifiquem també qualsevol altra paraula que etiqueti la procedència de les persones. Això em recorda molt al Made in que trobem als productes fabrils. Els xarnegos tenen germans als països de tot el món i fins i tot a les províncies, als pobles, als barris, als carrers: els sudaques, els moros, els polacs, els ianquis, els paios, els gabatxos, els guiris, els xaves, els pixapins, els de can fanga, els de la mina, etc.
Vinguem d’on vinguem, siguem de rius diferents, acabarem morint a la mar, al mateix forat.
Personalment, la meva experiència en el projecte de l’antologia poètica de “Xarnegos” m’ha servit com a reflexió profunda i una oportunitat de poder denunciar aquestes discriminacions xenòfobes que es troben diàriament en la nostra quotidianitat i estem tan acostumats que ho veiem normal. Doncs, no senyors, no és normal classificar les persones en grups més bons i més dolents, sigui pel motiu que sigui.
Blocs dels escriptors
DANIEL FERRER:
http://cat.bloctum.com/phanoramix/
JOSÉ LUIS GARCÍA:
http://joseluisgarciaherrera.blogspot.com
MANEL HERNÁNDEZ:
NOEMÍ TRUJILLO:
http://noemitrujillo.blogspot.com
http://albantaciudad.blogspot.com
ROSA RAMOS:
https://espinayflor.wordpress.com
GEMA RODRÍGUEZ:
http://gemarodriguez.blogspot.com/
Entitats col·laboradores
Ajuntament de Viladecans
Ajuntament de Gavà
Ajuntament de Castelldefels
Ajuntament de Sant Boi
Ajuntament de Pineda de Mar
Associació cultural i artística ANCEO
Fundación Espejo
Deltavisiontv.com
Retalls d´Art
Arrels de Gavart
Cercle Artística de Vallirana
El laberinto de Ariadna
Diputació de Barcelona
Articles en els mitjans de comunicació
Presentacions
Dissabte, 17 d’abril a les 12:00 hores a la Biblioteca de Viladecans
Av Josep Tarradellas, 16 (08080) Viladecans Telf: 936374090
L’artista local Vicky Flores pintarà un graffiti al mateix temps que els poetes estiguin recitant.
Dijous, 22 d’abril a les 19:30 hores a la Biblioteca de Castelldefels
C/ Doctor Trueta, 53 (08860) Castelldefels Telf: 93 664 23 38
Divendres, 23 d’abril d’11:00 a 14:00 hores i de 17:00 a 20:00 hores
Firmes a la taula de l’associació poètica Anceo al c/ Federico García Lorca confluència amb c/ Doctor Reig (Viladecans)
Dissabte, 22 de maig de 12:00 a 13:30 hores a la Biblioteca Serra i Moret
Plaça de les Mèlies, 21 (08397) Pineda de Mar
Dissabte, 12 de juny de 12:00 a 14:00 hores a la Feria del libro de Madrid
Caseta EDICIONES SIAL
Dissabte, 19 de juny a les 12:00 hores a la Biblioteca Josep Soler i Vidal (Gavà)
Dimarts, 29 de junio de 19:00 a 20:00 hores a la Biblioteca Francesca Bonnemaison
C/ Sant Pere més Baix, 7 (08003) Barcelona Telf: 93 268 73 60
Divendres, 17 de desembre de 18:00 a 20:00 hores a l’Ateneu de Barcelona
C/ Canuda nº 6 (Barcelona)
SOMNI TURQUESA 
Estic completament d’acord, la discriminació per motius de procedència, de cultura o de llengua son negatius en qualsevol direcció, és adir dels suposadament més catalans cap als suposadament “xarnegos”, o dels qui sigui envers els catalans…
Penso que els nazis estaven completament equivocats, jo defenso la varietat cultural, racial, lingüística, etc… com a experiècia enriquedora de l’humanitat.
No crec en les races pures, fins i tot els gossos pataners quasi sempre son més resistents, més intel.ligents i amb menys tares genètiques…
precisament aquesta paraula és un fantasma que m’ acompanya..
Tots som xarnegos
Completament d’acord Carolina. I amb el Marius que tots som xarnegos. Ja el buscaré aquest llibre que em vé molt de gust de llegir. Felicitats Carolina, a tu i als altres 17.
Jo sóc obrer y encara que no sigui ni independentista ni anarquista, estic d’acord amb el que dius.
Un d’els divuit xarnegos.
Et defineixes com independentista anarquista. Jo crec ven bé no saps el que ets. Si et defineixes com independentista catalana, és totalment contrari al pensament anarquista, ja que els anarquistes la seva patria és el món i la seva família la humanitat, els anarquistes lluiten contra tot estat, sigui català espanyol o mundial. Consell, no et defineixis fins que no sapigues bé els conceptes, perquè son conceptes oposats.
Em “defineixo” anarquista de cap i independentista de cor. Actualment, la situació del món (parlant de manera globalitzada) és la capitalista. Fins que no canviem la situació, hem de conviure “a la capitalista”, no? Sé el què és l’anarquisme i he seguit les doctrines de Bakunin perquè m’ha entusiasmat sempre. A més, sóc esperantista i no sé si saps (no m’agrada sentenciar sense conèixer la història de ningú…) que els esperantistes estan molt units al moviment anarquista. He sentit històries de primera mà de l’anarquisme francès de París i el de Tarragona. L’anarquisme no globalitza com el capitalisme, l’anarquisme respecta totes i cadascuna de les cultures com ho fa l’esperanto. La meva pàtria és el món, per això dic al final de tot, que primer sóc persona. La vida mateixa és una contradicció. Fa molts anys que convisc amb aquests dos “conceptes”, com dius tu, i racionalment s’escauen molt bé. Em dius que jo no sé el què sóc… I et diré que potser no sé el què sóc però sí sé el que no sóc… no sóc cap jutge. Gràcies pel consell, també és bo per a tu.
No en tens ni idea, Sergi, l’anarquisme no està enfrontat amb els drets dels pobles alliberats, de qualsevol Estat capitalista, a qualsevol preu, com l’esperanto, és una lluita per tot un seguit d’ideals que també respecten la llengua dels pobles i la seva complerta autonomia, encara que tots els humans siguem germans hi ha tota una cultura que l’anarquisme promou. Terra i llibertat! No m’agrada la gent que va donant consells.
Anarquia i independència!
No són conceptes oposats i no pots jutjar a ningú sense conèixer a aquella persona, i creu-me, informa’t, fes recerca, ara t’ho dic a tu, que no saps que és l’anarquisme independentista.
Un plaer estar amb tu i amb en Daniel al llibre.
Ens veiem aviat a la presentació.
Fixa’t la mania que tenim d’etiquetar-ho tot i cadascú a la seva manera, el que és xarnego a Catalunya és Polaco a Espanya.
Tu mateixa t’has etiquetat com obrera, independentista i anarquista 😉
Jo encara no sé qui coi sóc.
Petons i una abraçada pel Daniel.
Tu Manel també tens una etiqueta, el teu nom, els cognoms, el número del DNI, el teu gènere… De les etiquetes podríem parlar-ne extensament. 🙂 Pensa que les etiquetes són a tot arreu i hi ha algunes que te les poses tu mateix… però no és el mateix que t’etiqueten d’una cosa que no ets o bé que és amb menyspreu 😉
Ah! ja hem arribat a un acord, per això la combativitat contra qui etiqueta a algú sense saber-ne res de res.
Ja ho dic en el meu poema, si jo no sé qui coi sóc com collons s’atreveix ningú a adjectivar-me. 🙂
Però jo sí sé moltes coses de mi… unes d’elles és que sóc obrera, catalana, independentista i anarquista. Ah! I xarnega de rebot! Així que li agradi o no a la “penya” tinc uns criteris, uns pensaments, unes situacions, etc. que fan que em mulli en la defensa dels meus ideals.
Sí, tots som xarnegos. Però hi ha xarnegos que hem viscut dues cultures. Si per una banda, aquest és un fet enriquidor, per un altre, de vegades (és el meu cas) hem tingut la sensació de no tenir unes arrels profundes. Però, malgrat tot, un sempre és d’on es troba estimat.
Jo he estat molts anys desarrelar-me per trobar l’essència pura d’ésser humà…
Agradezco a Carolina su limpieza de alma, es agradable saber que por la vida corre gente así, pero sin ánimo de polemizar, he de expresar mi desacuerdo con “Daniel” cuando dice “No en tens ni idea, Sergi, l’anarquisme no està enfrontat amb els drets dels pobles alliberats”…resulta que los derechos INDIVIDUALES son inalienables por mucha entelequia esencialista con que se quiera embadurnar las relaciones sociales…lo de “derechos que emanan del pueblo, superiores a la suma de personas, con entidad propia más allá del propio pueblo” lo vomitó Fichte y la verdad…quién los define? bajo qué autoridad moral? han de ser impuestos? y con qué criterios? lo dejaré aquí, y que conste que a mí tampoco me acaban de gustar los que van dando consejos, pero menos aún los que descalifican de entrada “no tens ni idea…”.Saludos a las personas que saben estar en desacuerdo.
[…] Xarnegos – Charnegos […]
Somni Turquesa said this on Abril 1, 2010 a 5:39 pm |
Ets el que vols ser Carolina,dedicat a tu, els teus criteris,pensaments i manera de ser.
ELS ANARQUISTES (Leó Ferre)
Han rebut de valent
entre cops i presons.
Han cridat tant i tant
que mai no callaran.
Amb el somni expectant
i amb el cor per davant,
i amb el pit rosegat
per un vell ideal.
Mil vegades han mort
per no res,lluny del port.
Amb l`amor que retruny
a la taula o al puny.
Amb el poat ofert
de sang quan es perd.
Tant fort han lluitat
que no han pas acabat.
Tenen negres banderes
d`esperança,i el vi
i la melangia
per viure i morir,
ganivets per tallar
el pa de l`amistat
i fusells rovellats
que no cal oblidar.
No n´hi ha un entre cent,però són vius i a la vista,i que avancen plegats colzea colze,i si creus en la joia i l`amor podràs veure´ls denpeus,els anarquistes !.
Feia temps que no escoltava o llegia, aquesta paraula 🙂
Vol dir que ha caigut en desús? o potser n’hem adoptat d’altres que fan el mateix servei:ferir algú?
Jo la vaig escoltar dinant fa uns mesos parlant despectivament d’un bar de tapes… típic andalús. Aquest fet em va fer apuntar-me al carro dels xarnegos! Ja està bé… que tots som persones…
No hi estic d’acord. Xarnego és una persona que ha arribat a Catalunya i no s’ha integrat a la llengua ni cultures catalanes. Només cal mirar-ho al diccionari.
Noemí, deixa’t d’hòsties i de tant diccionari… Surt al carrer i comprova per tu mateixa la realitat!
S’havia dit abans que els xarnegos eren fills de francès i català. Però també existeix l’accepció d’aquell que viu d’esquenes a la llengua i cultures catalanes.
Jo no sóc xarnega a Catalunya, potser ho seré a espanya, però aquest país m’importa un rave perquè el que vull és la independència del meu poble!
Doncs jo Noemí, he vist alguns cops que aquell que intenta parlar el català sent fill de castellans i no el parla gairé… coses de l’accent i el lèxic, a les esquenes l’anomenen xarnego…
Jo m’estimo Catalunya, sóc filla d’aquí! Però sé que cal dir de tant en tant el nostre mea culpa, perquè no som perfectes. I sé que a tu t’agrada molt la paraula “polir”. Doncs els catalans també ens hem de polir! Xarnego és una paraula despectiva vers l’origen d’unes persones… I això se li en diu xenofòbia!
Noemi,Dolors;A veure noies segons l`enciclopedia catalana un xarnego,és una persona de llegua castellana resident a Catalunya i no adaptada al seu nou pais…i que tant de mal estan fent al nostre pais…o no?. Jo sempre he pensat que és català qui parla català…la llengua ens defineix com a poble,no inporta on ha nascut cadascun,un argenti que parli catala i respecti la nostra cultura és catala,I un individu nascut Pebralbes o a la Mina que parlin castellà i no acceptem la nostra cultura s`hon uns xarnegos i botiblers !!. Més clar l`aigua.
Salud i independència.
Carolina,jo et parlaré,del poc respecte pel català,que tenen no,primeras,si no joves de segona i terceras generacions,per la feina que faig amb em trobo que els castellanoparlants,creuen tenir un privilegi o dret de conquesta sobre nosaltres,i en un pais dominat per la tonteria i la mediocritat politiques,mediàtiques i personals,cada dia es converteix en un autèntic…dia de furia i aixo no ès xenofobia !!!!.
Salud.
No siguem com ells, doncs! Hem de donar respecte per les altres cultures tot i que no ens respectin la nostra!
Diguem el exemplé de Jose Montilla,President de la Generalitat ell no és un nou vingut,pró va fer la tria legitima però opinable,de fer l`espanyol la seva llengua d`us privat i public principal durant els darrers quaranta anys,ha optat per la immersió lingüistica en alemany per els seus fills,legitima però opinable.Ell és el model que jo em refereixó,un model d`immigrant allunyat dels parametres de que desitjariem els catalans dels immigrants per que fossin un nou pilar de consolidació i progrés nacional.Ell no ha considerat oportú conéixer i dominar la llengua del pais que l`ha acollit,no vol saber res d`identitats i culturas,tant sols els cales ?. AIXO VOLS AMIGA MEVA !!!!.
Només vull estimar la meva terra i aquesta que sigui lliure! Els que no l’estimen no saben el que es perden! Salut, amic meu!!!!
No tinc cap dubte,del teu desig,igual que tu;jo des de la meva,llibertat de criteri,pensament i opinió,lluito per una terra lliure i pròspera.Consideró que el règim politic del govern catala ha esdevingut una auténtica plaga insufrible i immerescuda que pateix la nostra nació.Carolina ens hem de comprometre a convertir la nostra opinió en una arma combatent per la llibertat,individual i colectiva del nostre poble.
Salud amiga meva.
Carolina, ets admirable !! amb gent com tu es pot creure en una Catalunya ferma, sense bigotets ridículs…i els que miren per a sobre del nas, ho arrossegan perquè nomès saben ensumar allò mès pudent del seus pensaments. Que Dèu ens protegeixi dels salvapàtries i dels que gossan parlar del “poble” com si fossim un grapat de ninots vestits tots iguals.
J.M.Solé. Carolina..tots.
tots teniu raó, uns per una cossa altres per altres.
jo, hi soc, una charnega, xarnega, que m´estimo catalunya, como nigú, i es cert que en general (que no vui dir en particular), els espanyol, no estima gaire al catalá, ho estic visquem…
pero el NENY, no se té que perdre mai.
despres venen les eleccions i que passa?, que la gent es queda al sofá o se vá a la platja..ja veurem.
per cer… vaig entrar-hi a dirte que ja he lellit el libre, m´ha agradat molt, i me ha fet molta ilusió que mel dediquesis..
un petó pressiosa.
UNA XARNEGA que te estimá molt.
M´agrada aquest tema, ting molt a dir, i ho diré.
Treball, Salut i Força !! Carolina i a tots.
Jo també trobo que l’independentisme tal com es defineix a Catalunya és un terme un poc passat. Jo parlaria d’autodeterminació d’un poble. Sóc partidari d’un pais independent d’altre al que la majoria de ciutadans no vol pertànyer. Però no barrejaria això amb l’anarkia doncs el concepte de nació no s’avé massa amb els idearis àcrates. El concepte de nació pot perjudicar l’assoliment de l’ideal anarquista perquè separa grups de gent no solidaris amb la resta. Jo sóc anarquista i prou, el terme pais, nació, estat, etc, me repugna. Jo vull una societat justa, solidària, lliure i feliç i això no depen de ser català o espanyol sino de ser persona. dixit
PER DESGRACIA JO TAMBÉ VAG SER ANOMENADA AMB AQUEST QUALIFICATIU DE MENYSPREU I LA MEVA INFANTESA PER AQUESTA FRASE ,VA SER BASTANT TRISTA ,JA QUE EN FAREM SENTIR DIFERENT COM SI NO PERTANYES A EN LLOC