Caminant cap a tu



Camino cap a tu. Et veig ben lluny a l’horitzó, ben quiet, mirant-me, atent. Recorro laberints, obro portes, tanco finestres, escalo parets, salto marges, sempre amb la mirada fixa al teu cor latent. I tu, impassible, t’escapes en el temps, et camufles en els dies, t’escoles entre els meus dits, totes les nits. La meva por a no tenir-te és la teva por a tenir-me. Una creuada d’interessos diferents, motivacions paral•leles, que mai no es creuen i caminen infinites cap a direccions i sentits idèntics. Les nostres pors paren i juguen a la corda mentre la nostra història salta i salta fins que falla.

La nostra cuirassa ens fa esclaus de nosaltres mateixos i ho prefereixo. Millor ser esclau d’un mateix, que dependre dels demés… en aquesta societat nostra. I ara, decideixo, amb la ment freda i el cor mut, deixar de caminar cap a tu. Faig una aturada i em refugio dins la meva closca. Et donaria les meves coordenades, et faria senyals de fum, t’escriuria missatges en clau, per a incitar-te a caminar, a caminar cap a mi… Però de res serviria. Ara, la ment vol endreçar el caos provocat pel cor, que no té l’última paraula. La meva ànima em suplica una mica de pau i calma.

Els porus de la pell ara són ferro vell, oxidats pel temps. Grinyolen a cada frec, a cada fals moviment. El bàlsam de la soledat guarirà aquella ferralla en què s’han convertit els meus batecs. Romandré aïllada, sense cap anada, sense cap tornada, estàtica i rotativa, sobre un sol eix: jo mateixa.

Mentre jo em trobo, prova’m tu també de trobar-me.

Anuncis

3 Respostes to “Caminant cap a tu”

  1. un amor impossible,sempre es desitja,car la ment puguis aturar un xic el pensament,…..el sentiment …..no afluixa ni tan sols un moment.

  2. Pau i calma, l’instant que tots desitgem incorporar a les nostres existències. No truquen a la porta, malgrat posem l’orella per si sentim aquell cop de mà que ens faci rebotar el cor dins del nostre esquelet, No obrim la porta, i ens mantenim capcots, dins de la fosca, esperant que esdevingui l’esclat que esperem i temem a l’hora. Pors incertes, desitjos i passions. Temences i records, malsons de passats no massa llunyans, que ens esgoten l’experiència. Pacients esperem. Pacients somiem. Serens esgotem alenades de plaer, esbufegs de felicitat. Records de sentiments entrecreuats, entre pells i llavis humits de sensacions. Racons descoberts després de tempestes emocionals, on recerar-se, on trobar entre la llum i la foscor, el niu de l’última volada, l’espai de pau i calma que fa feliços els nostres cossos.

  3. Carolina soc Erika del divedrquart, m’agrada molt aquest text i m’agrda molt més la teva manera de escriure.
    un petò gegant!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: