1. A terra, sense més.
Obro les persianes.
Retiro les cortines.
Les finestres són
un univers
ple de planetes
molls, que cauen
per la inèrcia
del seu propi pes.
Són petites gotes
xuclades per la gravetat
del moment.
Xof,
a terra,
sense més.
I el vent les arrossega
i les dilueix
amb les altres gotes
que tingueren
la mateixa fortuna.
Una mala estrugança
dirigida per la física.
I ara són un bassal
ple de fang,
a l’espera
de poder
volar cap
al cel
i convertir-se
en etèries.
I un dia tornaran a ser gotes
i deixaran el paradís per pecadores,
i castigades pel diví
toparan amb la meva finestra,
un dia de pluja.
SOMNI TURQUESA 
les petites gotes plenes d’un gran amor, pot ser toparam amb el teu cos , nú sota la pluja d’estiu, t’acaronaran carinyosas estimante delicadament, et parlaran de paisoa llunyans i de com t’han enllorat
per uns instants s’aturara l’eternitat i seran una part de tu tu, al teu calor s’esvairan,retornaran al immens nubol, emportanse els matavellos moment viscut. .