1. A terra, sense més.

lluvia vent
Obro les persianes.
Retiro les cortines.
Les finestres són
un univers
ple de planetes
molls, que cauen
per la inèrcia
del seu propi pes.
Són petites gotes
xuclades per la gravetat
del moment.

Xof,
a terra,
sense més.

I el vent les arrossega
i les dilueix
amb les altres gotes
que tingueren
la mateixa fortuna.

Una mala estrugança
dirigida per la física.
I ara són un bassal
ple de fang,
a l’espera
de poder
volar cap
al cel
i convertir-se
en etèries.

I un dia tornaran a ser gotes
i deixaran el paradís per pecadores,
i castigades pel diví
toparan amb la meva finestra,
un dia de pluja.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: