A la profunditat

La tardor se’n du les fulles que no tornaran mai més.
La tristor s’emporta les llàgrimes del revés.
La pluja arrossega l’aire contaminat cap a les clavegueres.
El cel ensopega amb els ocells cap enrere.
I en aquell precís moment no et veig.
Ni a tu i ni a tu tampoc.
No hi ets.
No hi sou, enlloc.
I és quan te’n recordes,
Que sempre és la mateixa corda ,
Que s’estira i s’enronsa,
Que et rodeja i t’envolta,
Que et despista i t’estova,
Que t’ofega i et troba.
I un cop trobada, et perds de volta.
I els records tot ho escombren.
La pols del ambient,
Intermitent,
Ve i se’n va,
Latent.
Al vent,
L’atén
Amb cura.
Ànima pura.
Sola.
I busques una espurna.
I no la trobes.
Tot i amb força,
El cansament et bolca.
I t’enyores.
I s’enyora.
La senyora.
D’aquella il•lusió torta.
Real o no.
Qui sap.
Tan se val.
Ja és tard.
Tot s’ha acabat.
Enfonsat
Allà, a la profunditat
Del mar dels laments
Plora la ment
Pensament fatigat
De no voler res més
Que fer passar els dies
Segons l’ordre prevista
Sense sorpreses
Ni pànics
Ni sàtirs
Ni manques
Ni branques
Ni tanques
I et trobo a faltar
Enlairant-me
Cap a la profunditat
Del ser complicat
Que ningú entén
I segurament
Ningú entendrà
Insignificant
Petit
Finit
Nit
Dorm sola.

Anuncis

6 Respostes to “A la profunditat”

  1. […] A la profunditat […]

  2. La profunditat, l’únic lloc en que pots pensar,
    et sents sola,relaxada,pura,envoltada de tanta aigua salada.
    Ningú t’entén, no capten la senyal.
    Els mires, t’agraden, però en el fons penses que no has de ser tu qui emeti la senyal. Ells vindran, sinó vénen, tranquila, no ho senten de veritat.
    Amagada, esperant…trankila, tot arribarà.

  3. A vegades, és inevitable, ho veiem tot de color negre i gris. Els colors desapareixen i no ens queda ni un mínim alè per a fer res. La desorirentació, el desencís, el bloqueig i l’angoixa, com a part del tot, també aporten visió i sabiesa, per fer front a aquells moments foscos en els que ens enfonsem i on caiem en picat i que ens semblen que són insuperables. Sempre cal cercar la llum i no decaure en el intent de viure la vida plenament, sempre, tant si hi ha llum com si no n’hi ha

  4. Uuuuf, intens……però, és veritat que hi ha vegades que et replegues en tu mateix, cal fer-ho per deconstruir les teues prioritats i necessitats més importants…..
    això si no sempre surt de la profunditat…..de vegades, ho creus, creus que ja estas fora i nades….però….sols busseges….i cada cop et queda menys oxígens…..
    Cal ser conscient de que encara estas en el més profund, per poder eixir d’aquest cercle reduït….
    …Crec…crec…que la vida ens porta tan a la foscor del més profund com a la enlluernadora llum de l’exterior….fins que cada cop nades més entre l’equilibri dels dos(cosa molt difícil sinó sé és conscient de la veritable existència d’u)
    Com sempre me deixes meravellat amb aquestos escrits, al meu parer sempre intensos, molt descriptius i….que acaronen ànimes com ho fa la mare al seu nadó…
    GRÀCIES!!!!!

    • Atticus, molt gràfic, sí senyor. Les coses no són com pareixen o com creiem. Cal profunditzar encara més dins la profunditat de les profunditats profundes. I tot i així, ens perdem. L’oxigen es consumeix de vegades i cal anar a la superfície per respirar, cal deixar de pensar per descansar. La foscor i la llum en extrem, no són tampoc bones… ens quedem enmig?
      Gràcies per les teves paraules 🙂 Una abraçada

  5. At de profundis clamavi cor meum, epur corde tua non contestat et anima mea non requiestat …

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: