Pau, torna…


Els carrers resten sols i quiets.
Arreu es disparen crits i trets.
El silenci és la pausa de la por.
A cada banda, bàndols amb retrets.

I tu, Pau, te n’has anat.
Has fugit de la teva terra,
sense res més que una maleta,
que pesa sobre la teva esquena.

És plena de bons i mals records.
És plena de la imatge de l’horror.
És ben buida de solucions.
L’esperança s’ha fos.

I mentre, la guerra ho destrueix tot.
Enrere quedaren els teus pares,
ara ja morts.

Enrere quedà una civilització,
extingida per unes feres salvatges,
que, per tenir el poder, maten.

I és el caos del sense sentit.
El no parar de destruir.
Una victòria cercada.
Una derrota anticipada.

No hi ha cap guerra guanyada.
Massa és la pèrdua en vides humanes.

Torna, Pau, a casa.
Torna i la guerra serà acabada.

Anuncis

4 Respostes to “Pau, torna…”

  1. Jo li posaria aquesta títol: En Pau i la pau! 🙂

    M’0ha encantat! 😀

  2. Un poema molt sentit i molt trist. La guerra, ja ho sabem, no aporta res de bo… Està bé que es tractin aquests temes.. Ah, per cert, m’encanten les bolletes de neu que cauen damunt dels poemes… Fantàstic…

    • Les guerres “normalment” les fan els adults. No oblidem que el nostre jovent seran els futurs adults i l’educació i transmissió de valors és l’única eina que pot fer canviar el futur magre que els espera 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: