El somriure, la nostra bandera

La musa d’aquest text: Miquel Àngel

La meva timidesa porta una cuirassa que es diu rialla. És un nexe que em permet estar amb els demés en concordança. M’agrada ser com espero que els demés siguin amb mi: respectuós, atent i educat, emprant sempre un to calmat en les meves paraules. Escolto amb paciència i sempre aprenc de l’experiència dels demés, valorant el petit tresor de saviesa que guardem tots a dins.

Produeixo un efecte dòmino quan esclato a riure i sense cap mala fe, provo que els demés facin de la meva felicitat, quelcom propi. Ja tenim prou penes al nostre entorn, i no deixo que això afecti al nostre estat d’ànims, que lluny d’enfonsar-nos, ens apropa i ens uneix.

Un dia vaig somniar que el somriure era la nostra bandera i que extingia totes les guerres. I des d’aleshores pinto somriures en cares alienes.