POESIES PER POETES DE SEMPRE

Aquest espai el vull dedicar a les poesies que ens han deixat empremtes de la nostra essència al llarg de la història. Us convido a que compartiu aquelles versades que us arribaren a l’ànima i que fins i tot foren cantades. Aquella veu que mai ha pogut ser emmudida perquè el poble l’ha fet seva. Aquells cants a la llibertat, a l’amor i a la dignitat. Versos lliure d’unes ànimes turqueses que ho foren sense esperar res a canvi.

A tots vosaltres, revolucionaris de les lletres!

Anuncis

7 Respostes to “POESIES PER POETES DE SEMPRE”

  1. Beneïdes les teves bones idees… Compartiré amb vosaltres un poema de Salvador Espriu que diu moltes de veritats. Moltes vegades m’he sentit estrangera a la meva terra, però no se m’ha ocorregut mai partir a un altre lloc. Poema impressionant, espectacular, d’aquells que han fet història, esper que vos agradi:
    Assaig de càntic en el temple

    (Salvador Espriu – Ovidi Montllor)

    Oh!, què cansat estic de la meva covarda,
    vella, tan salvatge terra,
    i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
    nord enllà, on diuen que la gent és neta,
    i noble, culta, rica, lliure,
    desvetllada i feliç.

    Aleshores a la congregació,
    els germans dirien desaprovant:
    “Com l’ocell que deixa el niu,
    així l’home que abandona el seu indret”,
    mentre jo ja ben lluny, em riuria,
    de la llei de l’antiga saviesa
    d’aquest meu àrid poble,

    Però no he de seguir mai el meu somni,
    i em quedaré aquí fins a la mort,
    car sóc també molt covard i salvatge,
    i estimo a més amb un desesperat dolor
    aquesta meva pobra,
    bruta, trista, dissortada pàtria.

  2. “T’estim però me’n fot. No em resta gaire
    de suportar la humiliació del vòmit
    vital que és estimar. Ja fineix l’hora
    dels finestrals oberts, les dents polsoses,
    les taques de pantaix per les solapes
    i dels taurons pels músculs o dreceres.
    Se’m fonen tots els ploms de la mà dreta
    sols que et toqui amb dos dits, arrapadissos,
    per integrar-te en mi. Però s’hi encenen
    aurores boreals que són contagis.
    T’estim però me’n fot. Som a l’espera
    del llamp reblanidor que ens amalgami
    i t’encasti en mi tant, que pugui dir-te:
    -Ja t’estim tant, que et pots morir quan vulguis.”

    Del gran Miquel Àngel Riera

  3. Bé, d´en Ramon Comas i Maduell no sabria dir-vos quin dels seus poemes m´agrada més, però ja que l´Ignasi Riera, amb estima, el va batejar com “el poeta patriòtic”, us deixo un tast de la seva lluita i del seu crit:

    ERA UN PAÍS

    L´obsession de la moisson
    et l´indifférence à l´histoire….
    René Char

    Era un país que el arbres
    els havien pintat
    d´un color que no era el seu,
    i daven poca fruita.
    Els ocells, per cantar, dissumulaven,
    encauats en la terra
    o des del sotabosc. Només alguns
    d´exòtics, més o menys,
    miraven d´enfilar-se en unes gàbies,
    daurades, ja se sap. I ran de terra
    s´oïen grills petits que, amb frenesí,
    repetien també
    monòtones històries, el de sempre.

    Per evitar les tempestes,
    s´havien privat d vent.
    La terra, com que era vella,
    miraven de cobrir-la de rajoles,
    exactes l´una de l´altra,
    per fer un mosaic i desfilar-hi damunt.

    Però de flors i cançons
    eren més aviat, ja ho veieu, músties.
    Val més deixar-les i provar
    encara de sembrar, que la llavor
    ja és avesada a terra trepitjada,
    a tan aspra creixença, que somio
    un dia bell de sega.

    ( Les paraules no basten, 1963 )

  4. […] estimes, també, cap a les poesies dels poetes de sempre, cap a la filosofia turquesa i cap a les festes populars són estimes dedicades al passat, a la […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: