Fins l’última guspira

Algun dia
tornaré a veure’t.
No sé quan.
Si pogués triar
seria en aquest mateix instant,
i deixaria d’escriure’t,
per poder besar-te,
per poder abraçar-te,
per poder sentir-te…

Però el temps passa lentament,
i ara més, des que et conec.
I mai no arribes,
i mai no hi ets.
I impotent
no puc fer-hi res.
Només alimentar
una espera
que em desespera,
un foc
que es fa
cada cop més gran.

I sóc conscient
que no puc esperar res,
tot i així no ho puc evitar.
Et vull tenir al meu costat,
per mirar-te,
per mimar-te,
per escoltar-te,
per gaudir-te
fins l’última guspira.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
A %d bloguers els agrada això: