Arriba la tardor i… nosaltres
La pluja cau.
El vent és suau.
L’estrella se’n diu sol.
El cel és el seu bressol.
Ensumem una nova tardor.
Nous marcs i nous petons.
Les aventures estiuenques,
ara només seran records.
Fora la finestra, cau la pluja.
Mentre, es pentinen les bruixes.
Els arbres estan vestits de fulles.
Els espera una estació dura.
Però mai no s’aturaran.
Passaran anys i panys.
I alts, forts i ferms
seran temps estès.
Present fet.
Amb una llum pròpia,
es convertiran en estrella
i per fi, seran ànimes eternes.
SOMNI TURQUESA 
Una nova estrella travessa el cel,
un mar de mel als ulls dels estels,
gauitem una nova tardor dins l’or,
els minerals són a aquest nou cos,
que desfila entre les munatnyes,
que baixa entre rius cap al mar,
cap a la mar, entre illes…
Per anar despertant de l’estiu…
Tots volem volar enllà del niu,
descobrir noves aventures pures,
naixem deixant les àncors, salpant,
trobant nous ports al llarg dels anys.
Preciós, com sempre. Quina il·lusió m’ha fet. Això em dóna forces a començar amb ganes i il·lusió, sobretot aquest any. Gràcies…
Estaa geniaal el poemaa hem començat una bon llegat després nostre molt bo la veritat ejejeje 🙂
El títol escoliit ha estat “Arriba la tardor i… nosaltres”
Moltes gràcies per deixar-me aprendre gaudint d’ aquest tresor…M’ encanta!!!!!
M’ encanta!!!! Moltíssimes gràcies per deixar-me aprendre de la mà vostra..
M´agradat molt aquest poema perque xerra de la meva estacio favorita la tardor.