T’enyor
M’ha abandonat,
sense avisar.
Ha marxat
I no sé a on.
La cerco perdut.
M’ha deixat fumut.
Quin serà el meu camí?
I qui il·luminarà el meu destí.
Ara sóc mut de paraules.
Ara sóc cec d’imatges.
Ara sóc coix de cames.
Ara tinc l’ànima amputada.
Perquè sense ella no sento.
Perquè sense ella no desperto.
I moro buit dins el pou de l’oblit.
Aquella espurna que em donares.
Aquella il·lusió a cada albada.
Aquell viatge d’onades.
Aquell desig d’oracles.
Aquell sentit infinit.
Ara desapareguts
… amb el teu fum.
Deessa de les lletres,
Musa de poemes,
has fugit de mi.
Ara sóc ben buit.
Títol triat, T’enyor…
Quin títol més tendre, dolç i a l’hora encaixa perfectament amb el missatge del poema… t’enyoro inspiració… t’enyoro musa meva. Molt rebé!
Moltes idees i molt bones. El tema és d’actualitat… qui no coneix algú que no troba feina? Espero que us hagi agradat! El títol final “Camí amul·lat” m’ha encantat!