Necessito

Dedicat a en Fredi Bentanachs

Necessito que m’estimis,
que acaronis el meu cor menut
amb carícies suaus,
que el voregis
amb abraçades tendres,
que omplis aquest buit
que em forada per dins.

Necessito que prenguis la meva mà,
que m’alcis al vol,
que junts arribem a tocar els núvols
amb la punta dels dits,
fent tombarelles de felicitat,
en un cel que és per nosaltres dos.

Necessito pensar
que ja no em cal cercar,
que la calma és al teu costat,
que la il•lusió ara és realitat.

Car el que necessito
no és el que em cal.
Quan arribi a no necessitar,
podré realment estimar.