Sang púrpura

Havia deixat la seva cuirassa oblidada en un racó de la sala. Confiada mostrava la seva esquena i les seves penes a aquells que s’estimava. Parlava del dolor sense por. I sense esperar-s’ho, a traïció, li clavà una daga al bell mig del cor. Llàgrimes de sang caigueren a terra i la seva mirada petrificada es tornà eterna, un cop més. Pura repetició. Fins quan? Tota la vida… Una mare és una mare.