L’olor de la por

Inspirat en "El crit" de Munch

Inspirat en "El crit" de Munch

Quietud alarmant.
Respiració intermitent.
Tremolors bategants.
Nines d’ulls ben grans.

Olora la seva por.
S’acosta lentament.
És un joc de coaccions.
La rodeja amb la ment.

La suor cau per la seva pell.
Les cames les té paralitzades.
No mou ni un pèl del seu cabell.
El risc de fer un pas en fals la té fixada,
.
.
.
a terra,
a la por,
a la lluna plena,
al llop.

Passos felins s’apropen per l’esquena.
És una víctima en potència.
Tota la vida patint.
La por sense fi.

Mania persecutòria
feta cabòria.
Més enllà de la por,
espera la mort.

Crits a l’ànima sorda,
al bell mig de la corda
que nega un suïcidi,
que cerca un homicidi.

Anuncis

11 Respostes to “L’olor de la por”

  1. la por a viure
    la por a morir
    la por a estimar
    la por a patir
    el ofeg del plor
    el bloqueig
    la paralisi
    la fi a prop
    absència de goig
    rabia sense força
    impotència
    la mort en vida
    un segon etern
    crit de lliberació

  2. Ohhh sou l’hòstia !!! m’encanta !!!* Carolina escriu … pinta .. no paris i ara mateix …..* Jordi, respon respon respon…………..*

  3. Com sempre, m’encanten els teu poemes i sembla que a partir d’ara les aquarel·les també. Felicitats

  4. Dies de por, dies de plor,
    angoixa inquietant, suor trepidant,
    sentada al sofà, mirada que no vol mirar,
    fixada a l’infinit del terra, més allà impossible ja!

    Sosté la creu que li va regalar sa mare,
    l’apreta ben fort, a la mà dreta,
    mai ha estat creient, però no té res més.

    Aguditzaria la ment, però ja no pot més,
    aguditza l’oide, això si és possible,
    cada pas a fòra és un bateg accelerat,
    cada parada de l’ascensor, li puja el cor al coll.

    Tanca els ulls, s’obre la porta,
    no aixeca la mirada, no fos cas.
    Apreta la creu, tremolor incontrolable.

    Pudor a suor, pudor a alcohol,
    l’alcohol que enbogeig, l’alcohol que l’agradeix.

    Nus a l’estómeg, es fa la dormida, un dia més…
    Sense força, sense ganes ni pes, la pell als ossos
    s’estremeix…

  5. Tal qual ha sortit, en un tres i no res… no pretenia rimar ni agradar, tan sols refrescar records que ja no fan mal, records que m’han fet més gran!!!

  6. Ets una artistassssa!!m’ha encantat!

  7. Poema d’ una força esgarrifosa, esglaiadora. Et congela la por quan la veus fora de tu però al teu voltant. Totes les arts tenen territoris comuns on les muses són generoses quan t’endinses als mateixos. D’altres poetes com en Carles Duarte ho han felt molt reeixidament, ara bé, hauras de combinar la selecció de quadres amb poemes de forma que tinguin una comunicació global de poemari.

  8. Està be, però se tu mateixa. No t’inspires amb ningù, sino sloamente amb tù, que tens moltes coses per inspirarte.

  9. Saltem les pors, això ens farà més forts. Abracem el nostre somriure com la millor forma de viure. Un dia tot s’haurà acabat, per tant no fugim de la felicitat. Ella ens persegueix, però la por és qui no ens la deixa veure.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: