L’olor de la por
Inspirat en "El crit" de Munch
Quietud alarmant.
Respiració intermitent.
Tremolors bategants.
Nines d’ulls ben grans.
Olora la seva por.
S’acosta lentament.
És un joc de coaccions.
La rodeja amb la ment.
La suor cau per la seva pell.
Les cames les té paralitzades.
No mou ni un pèl del seu cabell.
El risc de fer un pas en fals la té fixada,
.
.
.
a terra,
a la por,
a la lluna plena,
al llop.
Passos felins s’apropen per l’esquena.
És una víctima en potència.
Tota la vida patint.
La por sense fi.
Mania persecutòria
feta cabòria.
Més enllà de la por,
espera la mort.
Crits a l’ànima sorda,
al bell mig de la corda
que nega un suïcidi,
que cerca un homicidi.
SOMNI TURQUESA 
la por a viure
la por a morir
la por a estimar
la por a patir
el ofeg del plor
el bloqueig
la paralisi
la fi a prop
absència de goig
rabia sense força
impotència
la mort en vida
un segon etern
crit de lliberació
Ohhh sou l’hòstia !!! m’encanta !!!* Carolina escriu … pinta .. no paris i ara mateix …..* Jordi, respon respon respon…………..*
Com sempre, m’encanten els teu poemes i sembla que a partir d’ara les aquarel·les també. Felicitats
Dies de por, dies de plor,
angoixa inquietant, suor trepidant,
sentada al sofà, mirada que no vol mirar,
fixada a l’infinit del terra, més allà impossible ja!
Sosté la creu que li va regalar sa mare,
l’apreta ben fort, a la mà dreta,
mai ha estat creient, però no té res més.
Aguditzaria la ment, però ja no pot més,
aguditza l’oide, això si és possible,
cada pas a fòra és un bateg accelerat,
cada parada de l’ascensor, li puja el cor al coll.
Tanca els ulls, s’obre la porta,
no aixeca la mirada, no fos cas.
Apreta la creu, tremolor incontrolable.
Pudor a suor, pudor a alcohol,
l’alcohol que enbogeig, l’alcohol que l’agradeix.
Nus a l’estómeg, es fa la dormida, un dia més…
Sense força, sense ganes ni pes, la pell als ossos
s’estremeix…
Tal qual ha sortit, en un tres i no res… no pretenia rimar ni agradar, tan sols refrescar records que ja no fan mal, records que m’han fet més gran!!!
Ets una artistassssa!!m’ha encantat!
Poema d’ una força esgarrifosa, esglaiadora. Et congela la por quan la veus fora de tu però al teu voltant. Totes les arts tenen territoris comuns on les muses són generoses quan t’endinses als mateixos. D’altres poetes com en Carles Duarte ho han felt molt reeixidament, ara bé, hauras de combinar la selecció de quadres amb poemes de forma que tinguin una comunicació global de poemari.
Gràcies, company! Aquesta ha estat una primera combinació… amb el temps tot agafarà forma :)… de moment, el contingut queda palès 🙂
Està be, però se tu mateixa. No t’inspires amb ningù, sino sloamente amb tù, que tens moltes coses per inspirarte.
Seguiré el teu consell, Juande!!! Gràcies!!!
Saltem les pors, això ens farà més forts. Abracem el nostre somriure com la millor forma de viure. Un dia tot s’haurà acabat, per tant no fugim de la felicitat. Ella ens persegueix, però la por és qui no ens la deixa veure.