Camí cap a la maduresa
És la teva aposta.
El risc corre del teu compte.
És una cursa amb tu mateix.
Només ets tu qui decideix.
Et diran moltes coses.
Et donaran consells a voltes.
D’altres potser seran ordres.
Però al final…
Només tu decidiràs,
havent fet o no cas.
El teu camí en solitari comença.
La maduresa t’espera.
Es freguen les mans els problemes.
Mentre gira i gira la gran esfera.
I no defalleixis.
I no desesperis.
El camí és rocós
i molt dolorós.
Però per cada pedra, una experiència
I al final del trajecte, tot serà saviesa,
per una vida plena
Per a una mort eterna.
NO MÉS TÚ, POTS TRIAR.
M’encanta el poema:) em transmet molts sentiments, i un d’ells és la satisfacció d’estar en aquesta vida i poder-la gaudir amb els seus bons i dolents moments. La vida és inmensa, gaudeix-la!
Enhorabona pel poema:) segueix així;)
Madura el dubte
Molt apropiat per a les persones que l’han de llegir. Ara mateix l’hem comentat a classe i l’estan comentant cada un al seu blog. Una besada
Ja tenim títol: Camí cap a la maduresa