BUIDA, SENSE TU

 

No m’imagino el silenci obligat.
No m’imagino la llunyania imposada.
No m’imagino que te’n vagis del meu costat.
No m’imagino que ben aviat t’hauràs anat.

 b

u

i

d

a

sense tu

Filla meva:
Si fos una fada,
faria de la teva vida un conte,
on els dolents sempre perdessin
i cada cosa tingués el seu ordre,

-just-

moral, ètic, humà…

allà on s’amaga la virtut.