14. Asseguda en aquella butaca

HOPPER. Compartimento C, coche  1938 r
Asseguda en una butaca d’aquell tren sense un destí fixat, contemplava els paisatges eclèctics des d’aquella finestra bruta per un passat de pluja. Els seus pensaments romanien en aquell estat de letargia, deixant que el seu sisè sentit cobrés vida pròpia. Una vida que no li pertanyia, en mans d’una societat plena de bocins culturals que indicaven un munt de camins, però tan sols un correcte. El tren no s’aturava al compàs d’un rellotge que marcava unes hores infinites. I abraçava l’infinit després de llançar moltes tovalloles al ring. Era una fugitiva dels conflictes i aquests la perseguien. Així era la seva vida, així era el seu tren.Asseguda en aquella butaca vella d’aquell tren dels anys cinquanta, seguia arrelada a aquella essència adquirida el dia que va néixer.

Anuncis

Una resposta to “14. Asseguda en aquella butaca”

  1. El ben cert és que la vida no pot ser un plet constant. Una lluita per l’hegemonia dels sentiments i les coses. I en algun racó del món hi ha d’haver, palplantada i expectant en una andana, algú que puga habitar-nos, entre l’espai de la seua abraçada, la nostra dissortada voluntat de viure sempre mirant la llum.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: