14. Asseguda en aquella butaca

Asseguda en una butaca d’aquell tren sense un destí fixat, contemplava els paisatges eclèctics des d’aquella finestra bruta per un passat de pluja. Els seus pensaments romanien en aquell estat de letargia, deixant que el seu sisè sentit cobrés vida pròpia. Una vida que no li pertanyia, en mans d’una societat plena de bocins culturals que indicaven un munt de camins, però tan sols un correcte. El tren no s’aturava al compàs d’un rellotge que marcava unes hores infinites. I abraçava l’infinit després de llançar moltes tovalloles al ring. Era una fugitiva dels conflictes i aquests la perseguien. Així era la seva vida, així era el seu tren.Asseguda en aquella butaca vella d’aquell tren dels anys cinquanta, seguia arrelada a aquella essència adquirida el dia que va néixer.