Infinit en equilibri
El sol em torra la cara,
amb un somriure
de banda a banda.
Tot és en calma…
Els problemes són arreu,
El camí no és costa avall.
Però la companyia
alleuja tots els mals.
Som éssers socials,
necessitem dels altres
per esquivar la tristesa
que produeix la soledat.
I és quan la felicitat surt,
després de jugar
a fet i a amagar.
Sempre surt,
tard o d’hora,
i ens omple de joia
amb forces per continuar.
El camí és costa amunt.
I creixem amb cada passa.
Ens apropem a cada cop de vent
a un cel ple d’estels fugissers.
El somni ens regala el futur.
El present empeny l’esforç.
I el passat guarda els records.
Ser feliç no sempre és bo.
Necessitem de vegades el dol,
per assimilar els sotracs del vol,
i no perdre mai de vista l’horitzó.
Cada moment feliç
compensa un de trist.
És l’equilibri de l’infinit.
Els pecupins comenten:
Isabel Amor Lopez: Aquest poema el va demanar en Xisco, perquè parla de la felicitat i la companyia.
Diu que quan estàs en companyia tots els problemes desapareixen per moments, com totes les persones necessitam els amics per alleujar-mos de la tristesa. Tots sempre tenim moments de felicitat, i tard o d’hora surt.
La vida no és fàcil, i de cada vegada ens apropem més a la mort. Però em de viure el present amb esforç, recordar el passat, i somiar amb el futur. I tot i que no vulguem no sempre podem estar feliços, i menys quan mor algú del nostre voltant. Això vol dir que em d’assimilar que tots ens morim, i pensar que hi pot haver qualque cosa més després. I tan vera és que cada moment feliç compensa un de trist, és l’equilibri de la vida.
És un poema bastant positiu, perquè la seva finalitat és que l’equilibri de la vida es basa de moments trists i moments feliços, i que els moments feliços els podem gaudir de bona companyia. I que tots més tard o més prest morim.
Juan Degea Alvarez: Si,3
Manu Altes Gil: El poema es es den Xisco, xerra de la felicitat. Es un poema positiu i la seva finalitat es que siguem felisos.
Juan Degea Alvarez: Aquest poema el va demanar en xisco per que parla de la felicitat i els amics com ell havia demanat.
Juan Degea Alvarez: m’agradat molt aquest poema per que trob que has treballat molt en aixó.
Nadal Vanrell Aquest poema es el que va demanar en Xisco, parla de la felicitat i d’estar amb els amics, m
Nadal Vanrell I la seva finaliltat es que tots siguem felicos
Xisco Enamorado aquest poema es ek que vaig demenar jo i parla de la felicitat q culque dia tendras moments divertits amb els teus amics i dies que tendres trito pero a lo derre de tot des poema tratava de la feliçitat,aquest poema es molt positiu
Aina Chaves Aquest poema va dedicat a n’en Xisco. I, és la pura realitat, ell és un nen que sempre està feliç, a vegades es vera que se l’hi nota que està un poc trist però sempre te una rialla i jo pens que moltes vegades ell no vol reconèixer que està trist per no contagiar-ho als seu voltant.
És feliç amb els seus amics i amb els seus jocs, l’hi agrada conservar la seva infància i aprofitar al màxim la seva felicitat; és l’alegria personificada. Ara penso que només l’hi falta no pensar amb els altres i entendre que un te dret a estar malament i que en molts moments de la seva vida hi haurà d’estar perquè la vida és així: te els seus moments bons i els dolents, simplement els em de saber afrontar.