SENSE TU

Quinze, tres vegades cinc, una mica més de dues setmanes, el començament del compte enrere…

Un primer dia
d’una llarga espera
que em durà cap a tu,
després de quinze dies.

Una costa amunt
o una baixada sense aturada,
on tot és fum
i no hi ha riuada.

Una tortura que tot ho abraça
Una situació antinatural.
Una sensació de buidor.
Una justificació emocional,
sense excuses, plena de por.

Tot arriba…
I arribarà el dia
que torni a sentir-te,
entre els meus braços,
sentint les teves abraçades,
la teva tendresa desmesurada.

Fill meu, ets tot el que tinc.
I quan no hi ets, sóc una ombra.
T’estimo més enllà de l’infinit
I resto esperant-te a la penombra

Quan et vegi, tot serà llum.
L’estiu tornarà a ser viu.