La llibertat no coneix ni llum ni foscor.

Ens arrossegarem per les tenebres, a les palpentes, travessant la foscor amb desídia, esgotament i apatia, havent topat amb aquell mirall que ens reflexa la realitat dura de l’essència humana, del què realment som. I la inèrcia pura ens farà trobar aquell camí que la brúixola ens amaga, deixant-nos endur per la corrent d’una aigua bruta, contaminada i putrefacta. I és quan la foscor deixarà de ser foscor per a ser llum i la llum deixarà de ser llum per a ser foscor.

Ens arrossegarem per les tenebres, i hi posarem espelmes, resant a aquell déu que no diu res, per a què ens salvi de les nostres misèries. Cercarem aquell perdó prohibit i ens enganyarem a nosaltres mateixos per tal de tenir la consciència tranquil·la, no neta. I és quan la llum deixarà de ser llum per a ser foscor i la foscor deixarà de ser foscor per a ser llum.

Ens arrossegarem per les tenebres, com a rèptils que es camuflen entre les pedres. Estarem alerta a les feres, i ens escapolirem entre les ombres de les idees. Emmudirem el nostre pensament i farem com la resta, desintegrant-nos entre la gran massa i deixar vèncer el gran sistema. I és quan la foscor deixarà de ser foscor per a ser llum i la llum deixarà de ser llum per a ser foscor.

La llibertat no coneix ni llum ni foscor.