Temps de tria
Les persones vénen i se’n van.
Ens alimentem d’elles, mai en va.
Estrelles fugisseres, tot un clam.
Companyies certes, res de fals.
Gentada arreu.
No a tothom podem agradar.
No és pas greu.
Hem de saber triar.
L’amistat sempre roman.
Passin els anys i els panys.
Hi hagi una distància esfèrica.
Hi hagi pensaments malpensats.
La confiança esborra cap mena de dubte.
La sinceritat ens uneix de per vida.
Quan caic, tu m’ajudes.
Només perquè m’estimes.
Riem i plorem junts.
Pugem les escales a duet.
Tens sempre la meva mà,
siguis on siguis, aquí o allà.
L’amistat no té preu.
L’amistat no té espai.
L’amistat no té temps
L’amistat sempre és…
I .
. N
F .
. I
N .
. I
T .
. A
De vegades, roman en el record.
De vegades roman en un cable.
De vegades roman al costat.
De vegades roman en una carta.
De vegades, és al cel.
Però sempre, sempre, és ben present.
SOMNI TURQUESA 
Carolina, és així com jo sento l’amstat.
Me encanta tu visión de la amistat 🙂 y veo que compartimos la misma es genial. Un gran poema con sentimiento amistoso, para el que lo leea es acercarse más a ti, es muy fácil hacerse amigo tuyo y cogerte cariño y aún más con esta experiéncia turquesa! que hemos tenido el placer de conocer. Un abraçada daurada y petoons.
M’ha agradat molt el poema de la amistat. La forma d’explicar la amistat que tens, tot.
Estic molt d’acord amb el que dius, que la amistat no te preu. No es poden comprar els amics els amics venen tots sols.
M’ha agradat molt el poema de la amistat. La forma d’explicar la amistat que tens, tot.
Estic molt d’acord amb el que dius, que la amistat no te preu. No es poden comprar els amics els amics venen tots sols.(PENSA = Q JO) xD
M’encanta trop que és el punt de vista que te tothom del que és la amistat una amistat sinsera, sensa secrets ,en confiansa, que es riu es plora pero sempré estan allá, no només el bons moments si no sempre que els nasacites.. ajudar mutuament
petooons ^^
Holaaa, com estas? M’ha agradat molt aquest poema, per a mi l’amistat és una cosa que es necessita per a viure, o no? Bé, tothom no deu pensar el mateix que jo, el poema està molt bé m’ha agradat bastant, m’ha fet pensar amb els meus amics i amigues. Besades i una abraçada
És molt bonic el que dius, però de veritat existeix l’amistat ? o és la necessitat de tenir algú a prop perquè tenim por d’estar sols? Bé sigui una cosa o una altra l’amistat no és més que estimar un persona i l’estimació generosa ens fa crèixer com a persones que ja és molt. dixit
Existeix l’amistat ja sigui per necessitat. Considero que no hi ha res de dolent en necessitar… de fet, la vida és una recerca en satisfer les necessitats ja siguin individuals o col·lectives. Donar i acceptar l’amistat són dues necessitats totalment complementàries 🙂
Preciós!! la amistat sempre és un tresor, diuen…però el teu deu ser com el del pirata coix amb barbeta negra com la seva ànima, el més gran i valuós, però que tothom cerca sense sapiguer que el tenen ben a prop…