Negra hulla

La lluna, amagatall d’ombres, il·lumina sigil·losament la nit.

El silenci, crits emmudits, cerca els petons robats dels estels.

La solitud, malson social, s’escampa arreu, fins l’univers infinit.

L’ésser inert de la terra, mancat d’ànima, alça la veu al cel.

Em miro i no veig res.

M’escolto i no sento res.

Em parlo i no em dic res.

L’essència fou evaporada.

L’ànima fugitiva fou enlairada.

El no res cobrí l’existència.

La presència fou absència.

Recuperar allò perdut

Quan no hi ha volta de fulla

És una fita costa amunt

Foscor de negra hulla

Sóc una ombra de jo

M’he perdut i no em trobo

La multitud és tot un cost

L’esma s’escorre a trossos

La por encara domina les passes

La inseguretat és ben arrelada

L’ego és fort com un cop de puny

El camuflatge passa desapercebut

El foc crema les passions

Els impulsos fiquen la pota

Els errors porten pressions

I la vida es torna ben torta

L’adaptació és cabuda

Hem de seguir les normes

Els cànons et guien quan tornes

Els prejudicis limiten a en Buda.

L’obscuritat m’amaga de la por

La solitud em guareix el cor

El temps és la meva sort

Tu ets el meu tot.

Anuncis

18 Respostes to “Negra hulla”

  1. crec que tots em passat per aqui … molt maco Carolina em podria identificar amb moltes frases però la que m´agrada més és: La solitud em guareix el cor. el temps és la meva sort. per què el temps és etern!!.. petonet gaupeta!

  2. Sense paraules…

  3. aixo es a que jo no em deixo emportar per la situació imperativa del esser. no en se si m´entens al principi ho veig quan es parlá del alló. Alló aixì, el tema més visceral, el tama més fomut; es quelcom que no en tè sentit comú ni individual. el temá desagradable. que el concepte no en tè sentit per si sol, ja si un concepte es aix´el per que l`altre cantà per si sol i si el es així també el altre també perque en són molts conceptes així.
    la questió no es aquell sino l`altre ja aquell no en tè rao de esser-hi així sense un altre o uns altres.

    per entendre l`espessor conceptual dels altres només s´ha de veure la cantitat conceptual del altres , ja que l’afirmació conceptual es així ja que en busca a aquell per fer treballar a aquell concepte fins que es en saturi i es concençi planteixar errors del realitat real en temes ficticis o imaginaris, dàquesta manera aquell concepte es aixi per que l`altre també.

    D´aquesta manera en diem aquell concepté te rao dèsser així perque l`altre també, pot esser qualsevol l´altre peró aquell només en pot esser un. veient la realitat un de tanger pot pot esser aix´pero només un pero els altres ja poden esser molt ja siguin de barcelona, igualada, madrid o pequín o yokohama o…barlin, bodeaux…

  4. Tots passem per aquest moments d’incertesa i sol.litud. Totes les frases tenen el seu punt de reflexió, però la frase que més m’ha quedat és “m’he perdut i no em trobo” perquè l’he pensat moltes vegades, perquè crec que una mica de totes… m’ha agradat molt.
    A reveure !!!

  5. Sóc una ombra de jo, m’he perdut i no em trobo…
    …qui no hagi passat per aqui…quina pena, dons aquests moments difícils i foscos ens donen impuls i noves perspectives, canvi d’aires per seguir endavant…
    Preciós Carolina!!! molt identificatiu per a molts de nosaltres.

  6. Els sentiments son com les onades de la mar…
    Unes venen, les atres s’en van!
    A vegades v eus mil colors, i d’altres blancs i negres son.
    Quina emocio, qina tristor.. som pols oposats que lluiten dins el nostre cor!
    Pots viure amb amor i també sense, pero sense cor?
    sense emocions ni sentiments …
    aixó si que sería la nostre mort!

  7. Ho dius tan bé !,Carolina…paraulas que formen frases..que contenen tot el sentiment..que sóm capaços d,experimentar…Gràcies.

  8. Carolina, jo també em sento molt identificda amb el que expresses en aquest poema. Jo em quedo amb aquest tros.

    Els cànons et guien quan tornes

    Els prejudicis limiten a en Buda.

    L’obscuritat m’amaga de la por

    La solitud em guareix el cor

    El temps és la meva sort

    Tu ets el meu tot.

  9. Bonic poema, sobretot perquè tot i ser trist, s’hi entreveu una espira d’esperança…

  10. es maquíssim tant de bo algun dia arribi a escriure algun poema tant impressionant i a la vegada que faci senti a la gent tan identificada com ma fet senti aquest poema a mi.
    Cada dia em quedo mes impressionada i paralitzada amb els vostres poemes, sempre mels llegeixo una vegada darrera l’altra per si em deixo alguna part amagada entre tantes línies i per veure-hi el més enllà estic dies darrera dies pensant…amb el magnífic que pot arriba a ser un tros de full i un llapis.

  11. Visca el poder de la comunicació, tant en els bons moments, com en els no tan bons!!!!!!!!!!!!

  12. Deixo,

    Quee l’ aire glaçat em cremi la pell,
    i que s’hi facin clivelles,
    perquè ningú la trobarà aspre.

    Que la veu, esgotada i rogallosa
    S’apagui, donant consells i esperances,
    Perquè fins el silenci també es guaridor

    Deixo,
    que els mans aspres i clivellades,
    treballin nues la terra,
    i cullin el menjar de cada dia,
    així coneix-ho el tacte de la vida.

    Deixo,
    Que el cor bategui desbocat
    Enmig de boscos maragdes,
    Es el tresor de la vida,
    I cal deixar que s’esplaii….

  13. sí. certament, com dieu alguns, tots ens toca passar algun moment per aquí, per aquesta situació. Però acaba sortint el sol, sempre. Ho expliques molt bé Carolina, fins i tot amb punt de dolçor amargantosa.

  14. Fantastic m’ agradat mol tot ell pro aquet tros es genial. Elfoc crema les passions

    Els impulsos fiquen la pota

    Els errors porten pressions

    I la vida es torna ben torta.

  15. […] Negra hulla […]

  16. Geniaal me a transmitiido un misterio incertidumbre de eso momentos que como leeo todos pasamos momentos en que no hay luna en nuestra vidaa y todo se vuelve oscuro sobre todo me han encantado estos 3 versos: I la vida es torna ben torta

    Els prejudicis limiten a en Buda.

    L’obscuritat m’amaga de la por

    La solitud em guareix el cor

  17. Genial Carolina, mi sento mol identificade en algunas parts del poema.
    La inseguretat és ben arrelada

    L’ego és fort com un cop de puny

    El camuflatge passa desapercebut……M’agradat mol gracias.

  18. Esta be, m’agrada.
    Es com sortir d’un camí de foscor i veure un puntet de llum al final.
    Jo no surto del camí ,,,estic inmers en un pou d’emocions negres.
    No hi ha temps. I el que queda es fosc e incert.
    Gaudeix de la teva llum.
    Il.luminat en el teu temps.
    Gracies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: