Negra hulla
La lluna, amagatall d’ombres, il·lumina sigil·losament la nit.
El silenci, crits emmudits, cerca els petons robats dels estels.
La solitud, malson social, s’escampa arreu, fins l’univers infinit.
L’ésser inert de la terra, mancat d’ànima, alça la veu al cel.
Em miro i no veig res.
M’escolto i no sento res.
Em parlo i no em dic res.
L’essència fou evaporada.
L’ànima fugitiva fou enlairada.
El no res cobrí l’existència.
La presència fou absència.
Recuperar allò perdut
Quan no hi ha volta de fulla
És una fita costa amunt
Foscor de negra hulla
Sóc una ombra de jo
M’he perdut i no em trobo
La multitud és tot un cost
L’esma s’escorre a trossos
La por encara domina les passes
La inseguretat és ben arrelada
L’ego és fort com un cop de puny
El camuflatge passa desapercebut
El foc crema les passions
Els impulsos fiquen la pota
Els errors porten pressions
I la vida es torna ben torta
L’adaptació és cabuda
Hem de seguir les normes
Els cànons et guien quan tornes
Els prejudicis limiten a en Buda.
L’obscuritat m’amaga de la por
La solitud em guareix el cor
El temps és la meva sort
Tu ets el meu tot.
SOMNI TURQUESA 
crec que tots em passat per aqui … molt maco Carolina em podria identificar amb moltes frases però la que m´agrada més és: La solitud em guareix el cor. el temps és la meva sort. per què el temps és etern!!.. petonet gaupeta!
Sense paraules…
aixo es a que jo no em deixo emportar per la situació imperativa del esser. no en se si m´entens al principi ho veig quan es parlá del alló. Alló aixì, el tema més visceral, el tama més fomut; es quelcom que no en tè sentit comú ni individual. el temá desagradable. que el concepte no en tè sentit per si sol, ja si un concepte es aix´el per que l`altre cantà per si sol i si el es així també el altre també perque en són molts conceptes així.
la questió no es aquell sino l`altre ja aquell no en tè rao de esser-hi així sense un altre o uns altres.
per entendre l`espessor conceptual dels altres només s´ha de veure la cantitat conceptual del altres , ja que l’afirmació conceptual es així ja que en busca a aquell per fer treballar a aquell concepte fins que es en saturi i es concençi planteixar errors del realitat real en temes ficticis o imaginaris, dàquesta manera aquell concepte es aixi per que l`altre també.
D´aquesta manera en diem aquell concepté te rao dèsser així perque l`altre també, pot esser qualsevol l´altre peró aquell només en pot esser un. veient la realitat un de tanger pot pot esser aix´pero només un pero els altres ja poden esser molt ja siguin de barcelona, igualada, madrid o pequín o yokohama o…barlin, bodeaux…
Tots passem per aquest moments d’incertesa i sol.litud. Totes les frases tenen el seu punt de reflexió, però la frase que més m’ha quedat és “m’he perdut i no em trobo” perquè l’he pensat moltes vegades, perquè crec que una mica de totes… m’ha agradat molt.
A reveure !!!
Sóc una ombra de jo, m’he perdut i no em trobo…
…qui no hagi passat per aqui…quina pena, dons aquests moments difícils i foscos ens donen impuls i noves perspectives, canvi d’aires per seguir endavant…
Preciós Carolina!!! molt identificatiu per a molts de nosaltres.
Els sentiments son com les onades de la mar…
Unes venen, les atres s’en van!
A vegades v eus mil colors, i d’altres blancs i negres son.
Quina emocio, qina tristor.. som pols oposats que lluiten dins el nostre cor!
Pots viure amb amor i també sense, pero sense cor?
sense emocions ni sentiments …
aixó si que sería la nostre mort!
Ho dius tan bé !,Carolina…paraulas que formen frases..que contenen tot el sentiment..que sóm capaços d,experimentar…Gràcies.
Carolina, jo també em sento molt identificda amb el que expresses en aquest poema. Jo em quedo amb aquest tros.
Els cànons et guien quan tornes
Els prejudicis limiten a en Buda.
L’obscuritat m’amaga de la por
La solitud em guareix el cor
El temps és la meva sort
Tu ets el meu tot.
Bonic poema, sobretot perquè tot i ser trist, s’hi entreveu una espira d’esperança…
es maquíssim tant de bo algun dia arribi a escriure algun poema tant impressionant i a la vegada que faci senti a la gent tan identificada com ma fet senti aquest poema a mi.
Cada dia em quedo mes impressionada i paralitzada amb els vostres poemes, sempre mels llegeixo una vegada darrera l’altra per si em deixo alguna part amagada entre tantes línies i per veure-hi el més enllà estic dies darrera dies pensant…amb el magnífic que pot arriba a ser un tros de full i un llapis.
Visca el poder de la comunicació, tant en els bons moments, com en els no tan bons!!!!!!!!!!!!
Deixo,
Quee l’ aire glaçat em cremi la pell,
i que s’hi facin clivelles,
perquè ningú la trobarà aspre.
Que la veu, esgotada i rogallosa
S’apagui, donant consells i esperances,
Perquè fins el silenci també es guaridor
Deixo,
que els mans aspres i clivellades,
treballin nues la terra,
i cullin el menjar de cada dia,
així coneix-ho el tacte de la vida.
Deixo,
Que el cor bategui desbocat
Enmig de boscos maragdes,
Es el tresor de la vida,
I cal deixar que s’esplaii….
sí. certament, com dieu alguns, tots ens toca passar algun moment per aquí, per aquesta situació. Però acaba sortint el sol, sempre. Ho expliques molt bé Carolina, fins i tot amb punt de dolçor amargantosa.
Fantastic m’ agradat mol tot ell pro aquet tros es genial. Elfoc crema les passions
Els impulsos fiquen la pota
Els errors porten pressions
I la vida es torna ben torta.
[…] Negra hulla […]
Somni Turquesa said this on Abril 1, 2010 a 5:40 pm |
Geniaal me a transmitiido un misterio incertidumbre de eso momentos que como leeo todos pasamos momentos en que no hay luna en nuestra vidaa y todo se vuelve oscuro sobre todo me han encantado estos 3 versos: I la vida es torna ben torta
Els prejudicis limiten a en Buda.
L’obscuritat m’amaga de la por
La solitud em guareix el cor
Genial Carolina, mi sento mol identificade en algunas parts del poema.
La inseguretat és ben arrelada
L’ego és fort com un cop de puny
El camuflatge passa desapercebut……M’agradat mol gracias.
Esta be, m’agrada.
Es com sortir d’un camí de foscor i veure un puntet de llum al final.
Jo no surto del camí ,,,estic inmers en un pou d’emocions negres.
No hi ha temps. I el que queda es fosc e incert.
Gaudeix de la teva llum.
Il.luminat en el teu temps.
Gracies.