La pau ens espera

De vegades, pensem que el dia és fosc

Mirem el cel i no trobem el sol.

Els núvols ens ho fan veure tot tort.

La pluja ens mulla la pena de cop.

Ens fem grans i veiem el món.

Pensàvem que tot seria diferent.

L’ara és envoltat de somnis presents.

El futur ens espera, allà ja hi som.

Lluitem per superar-nos dia a dia.

Una lluita de pau i harmonia.

Un anhel de bondat i estima.

Un curiós passeig per la vida.

Les guerres ens trenquen l’ànima

en petits vidres que esmicolen els valors.

I a cada trosset es reflexa una vida i una mort.

Mentre, vola més enllà la més sàvia àliga,

que ens mira.

No deixem que els odis dominin les nostres passes.

No deixem que les enveges ens facin desitjar allò que no som.

L’autenticitat la tenim tots i cadascun de nosaltres.

Només cal trobar la pau dins, fora, arreu, és el tot.

La diversitat ens fa diferents i ens regala riquesa ben entesa.

La desigualtat és el monstre que discrimina a la gran majoria del planeta.

Les guerres ens porten mort, fam, misèria, pobresa.

L’únic camí a la felicitat és el que ens duu a aquella estrella.

I us preguntareu: -Quina estrella?- La trobaràs al teu cor.

Pau i amor,

Comprensió i empatia,

Assertivitat i diàleg,

Tolerància i educació.´

Tenim les eines,

ara cal que ens arremanguem

i comencem a construir

el món millor que ens espera.

Depèn de tu.

Depèn de mi.

Depèn de tots.


60 Respostes to “La pau ens espera”

  1. Aquest és un poema que l’he escrit pensant en un grup de vuit de nois d’entre 17 i 18 anys de 2n de PQPI. No conec els seus noms però si el de la seva professora, l’Antònia Lladonet, amb qui hem acordat l’elaboració d’aquest poema.

    Espero que us agradi a tots i ben especialment a aquests nois mallorquins que tenen tot un món davant per a canviar! Ànims nois, la pau és la base més sòlida per a construir el món que volem pels nostres fills.

  2. L’acab de llegir recén sortit del forn, i això és una cosa que m’encanta. M’ha emocionat molt, és preciós…Ben segur que demà se’n duran una sorpresa! Ells ja et coneixen, hem treballat alguns poemes teus, per tant, encara els agradarà més. Mira tu, alumnat de PQPI treballant la poesia, i mira que hi ha profes d’ESO que diuen que no es pot treballar…He de dir que el meu alumnat no estava gens interessant en aquest gènere però, a poc a poc, els va entrant un poc més per la vista! Moltes gràcies, ja et contaré què han trobat. Besades

  3. Precios tan de bo el llegisin tot aquet juben que puija d’ aquella manera!!! pude els ajudaria a recorre el cami que sels obre per devant.m’ agradat mol.

    • Gràcies Maribel! Els adolescents van perduts i el món que els envolta encara està més perdut. Així que provem de comprendre’ls i d’ajudar-los a entendre la nostra societat i donar-lis les eines per a que recuperin els valors que s’estan oblidant amb el consumisme.

  4. És un poema ple d’energia, encoratjador, ple de sentiment, de vàlua, de valors, de tendresa i passió, de vincles amb el passat, el futur, un món millor, un camí ple d’esperances que hem d’anar fent entre tots. Tots, totes i cadascú, mica en mica construïm un món millor, un món possible, enlairem el vol amb tota la força i la traça, un univers d’horitzons millors així ens proclama.

    felicitats pel poema, vers a vers, l’ànima ens despertes

    • Un cop més, gràcies per la teva fidelitat a les meves paraules, Daniel. Un món millor ens espera i allà trobarem la pau entre nosaltres i amb nosaltres mateixos.

      • Fidel per sempre, a les teves paraules, al teu cos, al teu cor, a la teva essència, a la lluita que es pensa, a la tendresa de les idees i del món millor que ens espera.

        Fidel sempre, al mateix estel glaçat, i al de foc, fidel sempre al mateix ventre de la terra nua i lluenta, que ens espera amb els braços càlids, a l’hivern de l’ànima presa.

        Endavant amb les paraules, elles, amb tu, les meves companyes.

        Agraït, la teva força ajuda a trencar molts prejudicis.

        Aquí em tens, em tindràs sempre, com brots de mel eterns.

  5. gracies 😉
    alumne.

  6. ens ha agradatt es molt real

    • M’omple de pau i harmonia que us agradi i que ho hagueu trobat real. Penseu que tothom hem tingut la vostra edat, tot i que a alguns se’ls hi oblidi… jeje

      • A alguns se’ls hi oblida i d’altres l’han passada sense adonar-se’n, d’altres vivim l’eufòria eternament i ens titllen de nens, que mai perdrem aquesta visió dolça i tendre, plena de revolta i harmonia silenciosa, o sorollosa, que mai deixem de dir-hi la nostre, madurs? verds? immadurs? això sí, mai caducs, mai podrits, que les escenes adolescents són teatre on tothom hi té un paper i una carta, que mai ens oblidem de fer l’obra i d’emprendre el vol que calgui, cap a l’esdevenir profund, sincer i clar, de les paraules sentides, dolces i alades, que fem, del matí a la nit, de la vesprada a la tarda, tant de val, omplim de rebel·lió cada instant, cada vers, cada univers, un cel de mel ens espera impacient, i a qui no li agradi el dolç, que la sal de la mar ompli els ulls dels plors d’alegria que ens animen ànima i vida!

  7. Carolina, els ha encantat, no s’ho esperaven per res…Tu mateixa veuràs els seus comentaris, no ens dóna temps a corregir-los, però hi dedicarem una classe i així aprenen a escriure també! ELs ha agradat la idea que ens en facis més. Moltes besades!!!

    • M’encanten les sorpreses i espero que a ells i a elles també! La vida és un camí de sorpreses, a vegades són bones i d’altres no tant… Em teniu a la vostra disposició per allò que necessiteu 🙂 Podem fer una cosa: decidiu una temàtica cada setmana i jo us en faig un poema a la carta! 🙂 Una abraçada turqueses per tots vosaltres

  8. WOOOOW!!! El poema que has escrit per nosaltres ha estat una gran sospresa perquè això ens ajuda a seguir a estudiar els poemas i tenir coneixaments més grans sobre la poesía, sobretot la teva poesía ens ha inspirat a seguir en el món de la poesia gracies a tu, la meva classe de PQPI 2n de Antonia Lladonet esteim amb tu fins al final!!!! (HASTA QUE LA MUERTE NOS SEPARE)(broma) GUAPA!!

    • La mort ens continuarà unint, més enllà de la vida seguirem canviant l’esdevenir de l’alba per fer més tendre i màgic l’oratge, no deixem mai de lluitar, fins que la mort ens segueixi unint, molt més enllà de l’ànima, connectant amb l’esperit!

      Tendreses infinites i sense fi!

    • Gràcies Jaume i Mauricio per les vostres paraules tan encoratjadores. Em feu sentir molt bé quan em dieu que els meus versos us han inspirat per seguir en el món de la poesia. Genial!
      Penseu que la poesia és una forma de treure allò que a vegades us preocupa, que de vegades us tortura i que de vegades us fa tan feliços… Proveu d’escriure poesia quan us sentiu tristos, proveu de fer-ho quan penseu que esteu sols, proveu de fer-ho per contagiar les vostres inquietuds i inconformismes, proveu de contagiar la vostra felicitat i alegria.

      Hasta que la muerte nos separe! jaja

  9. Moltes gràcies, ens ha agradat molt!

  10. 🙂

  11. gràcies ^^ ens agradat molt aquest poema que ens has dedicat ens em quedat sense paraules…no pensavem mai que ningú ens dedicaria un poema i a més tan bonic com aquest.
    de nou moltes gràcies.

    David y Tere =D

    • Gràcies, David i Tere!!!!

      Sense paraules m’he quedat jo al veure el munt de comentaris vostres. De debò, quina bona sorpresa m’heu donat vosaltres també! Avui m’heu alegrat el dia, nanos!

      Molts petonets turqueses per a tots i totes vosaltres!

  12. Wooow!!
    Soms uns dels alumnes de PQPI 2n de Antonia Lladonet! weeee ola!!!
    El poema anterior que has escrit per la nostre classe és un dels millors que m’han agredat ja que hi ha molts que no trop el que del poema. Gracies al teu poema la classe esta més motivade alhora de llegir un poema o analitzar-lo, gracies a tu. I esper que ens dediquis més nosaltres en ferem un per tu! =).2n PQPQI Campos( IES Damià Huguet) classe AD3 ens agraderia coneixerte!! gracies. bss guapa!

    • Gràcies de nou, Jaume i Mauricio!

      De vegades els poemes juguen tan amb les metàfores que semblen endevinalles sense cap respost única. Aquest és un dels encants de la poesia. La meva poesia, però, no cerca això. La meva poesia es basa en l’evocació de sentiments directament de la meva ànima que cerca trobar altres ànimes que pensen, senten i estimen de manera semblant. També cerco fer reflexionar… el món que m’envolta no m’agrada i crec que entre tots i totes el podem millorar, amb confiança, pau, esperança, optimisme, força i amor.

    • Us proposo que trieu cada setmana, més o menys, una temàtica i us faria un poema a la carta. També m’agradaria fer-ne un plegats! Bé, això que ho estudiï la profe, l’Antònia, una persona molt especial.

      Jo també sóc profe i per això ho tinc complicat per combinar els horaris per venir-vos a veure un dia. Però us prometo que faré tots els possibles!

  13. Realment has entrat de ple al cor de molta gent, sembla que fos ahir i realment fa ben poc que obrires el blog, tot i tot, els teus versos s’endinsen a la pell i al sentiment de la tendresa i l’estima que tots i totes hauríem de tenir sempre ben presents.

    El món s’obre als teus ulls, amb només una mirada, només bondat desprenen les teves paraules, bondat i crítica ferotge, com cal, a un món que batega, a una terra que sent, masses vegades pertorbada, però, per la inquisidora manera que tenen els poder fàctics per fotre-ho tot enlaire.

    La política i l’economia queden ben lluny de l’estima, de tanta tendresa compartida, i no és pas el camí.

    Algun dia, segur, algun dia, ens estimarem, no hi haurà més guerres, morts, pànic, terror, mai més horror.

    La por acabarà i amb ella totes les disputes, com bé diuen els avis savis, nosaltres no ho veurem pas, però, i doncs, i dò! 🙂 Tenim la força per a canviar-ho tot, i en aquesta força radica la paraula, el vers, la poesia i la tendresa infinita!

    Endavant! M’han encantat els comentaris dels alumnes de l’Antònia, demostren que hi som, que hi serem, per sempre, només això ja m’eriça sa pell i es sentiment!

    Molta força i a seguir omplint les aules i el carrer de poesia!!!

  14. M’ha agradat!
    Dedicar un poema a aquests adolescents… Mentre la gran majoria desprecia els adolescents, per ser immadurs, lletjos i improductius, diuen, altres creuen en la seva força de creació i de transformació del futur que ha de vindre. Sort de la gent, que com tu o la seva mestra, els procura un futur i creu en ells.

    • Tens tota la raó del món, Jordi, l’adolescència és plena efervescència, una edat on cal consciència, on la bel·lió és un esglaó cap a la maduresa, on cal canviar els tòpics i estereotips, on cal reinventar-se i trencar els esquemes establerts, on cal lluita i empenta. Molt encertat el teu comentari, pel que he llegit ets educador, i és nota noi, entre la teva música i aquesta visió segur que ens en sortirem, tots plegats fem força!

  15. Estic molt emocinada!!!

  16. Un càntic sentimental a la justícia i la Pau. Però no a una justícia dictada per les lleis, una justícia sortida del cor, de cada un dels cors de cada escú.
    Un poema de sentiments sabuts, que sempre és bo recordar-los; però, sobre tot, dits pel cor d’una futura gran poeta.

  17. Voldria donar les gràcies al meu alumnat per l’entusiasme que han mostrat a l’hora de llegir el poema i de comentar-lo a la seva autora!!! Sou grans!!!hwhehehehe

  18. Segur que ha donat molt entre els alumnes per comentar-lo, el final ho diu tot : depèn de tu , depèn de mi , depèn de TOTS !!!

  19. Per cert Carolina, demà els comentaré això de la idea setmanal perquè elaboris el poema a la carta! A mi em sembla molt bona idea, ara ens faltarà la seva col·laboració. Ens deim cosetes i moltes besadesssssssss….

  20. Carolina, no et pots imaginar la il·lusió que els ha fet! Ja han decidit un tema que els interessa, a més n’hem parlat molt a classe. El tema és el següent: La situació a Haití. Els ha encantat llegir les teves respostes als seus comentaris. El primer que han fet quan han estat davant l’ordinador ha estat entrar a la teva pàgina!
    Tenc més notícies. Com activitat nova els he proposat crear un blog personal, també els ha engrescat. Cada un d’ells ja en té un amb una entrada feta. I saps el més curiós? Una nina ha començat el seu blog amb una petita opinió personal sobre un poema teu Amor a l’Àgora! Ja et diré les seves adreces i segur que els agradarà que els segueixis…Bé, seguim en contacte!!!

  21. Per cert, això del poemari pot estar molt bé, ja són paraules majors…Quina passadaaaaaaaaaaaaa!!!

    • Compta-hi Antònia, a poema per setmana podem arribar a un llibre cap al final de curs. Ja m’encarregaré de preparar-lo per a que estigui llest l’últim dia de classe. Seria genial i crec que és un bon projecte a nivell de centre!

  22. Carolina, fantàstica iniciativa aquesta! Jo també treballo amb nois/es ( 6è d´ESO )a una escola del poble i sé per l´experiència d´aquests dos últims anys que aquest tipus de motivació és justament el que necessiten.Endavant!

    • Gràcies, Cristina! Et refereixes a 4t d’ESO? Nois i noies de 14 i 15 anys? És l’adolescència en plena activitat hormonal jejeje. Si necessiteu dels meus versos, ja sabeu on són! A la panxa del boooooooou! Petons turqueses!

  23. Vull dir de 6è de primària! Els meus estimats nens de l´Escola Angel Guimerà del Vendrell! Arggg Lapsus mental!Això em passa per fer dos ( i tres i quatre i cinc ) coses alhora !!!! Jajaja
    Molts i molts petons!!!!

  24. Hola somos los alumnos de 2nd PQPI…. Con la clase hemos pensado el tema de la semana y hemos pensado sobre haiti.. por que ha sido una gran catastrofe…
    Te dejamos los blog de los alumnos:

    elmauri91.blogspot.com
    jaumeoliver.blogspot.com
    miryaama.blogspot.com
    lupita9.blogspot.com
    terepuseta.blogspot.com

    • Gràcies pel missatge nanos! He pensat de crear un apartat dins el meu bloc només per a vosaltres i allà aniré penjant els poemes que us vagi dedicant amb la temàtica que aneu triant. L’espai es dirà “tu ets la teva estrella” i aquest també serà el títol del llibre que naixerà després del que queda de curs. Us animo a que seguiu gaudint de les paraules, dels sentiments, de les expressions de l’ànima.

      A veure si ben aviat us puc deixar un poema de dol per totes aquelles ànimes haitianes que s’han quedat sense els seus cossos.

      Ara haig de dinar, però a la nit m’hi posaré a “tafanejar els vostres blocs personals”. Quina bona idea la de l’Antònia!

      Abraçadotes turqueses per a tots!

    • Se m’acaba d’acudir una cosa: aniré traduint els poemes que us vagi fent també al castellà. D’aquesta manera, també podreu anar estudiant aquest idioma. Què us sembla? I tu, Antònia, ho consideres adient?

  25. M ´ENCANTA , sense paraules ….

  26. […] La pau ens espera […]

  27. http://in.directe.cat/carolina-ibac/blog/lodi-no-ens-duu-res-bo

    bé per el article…felicitats.

  28. Les paus -en plural- son cosa de tots, però també de cadascú. La pau interior, la pau familiar, la pau conjugal, la pau generacional, la pau social, la pau laboral. La manca d’aquestes paus “properes” es la que propicia l’aparició de conflictes de tot tipus, molts dels quals desenboquen en conflictes i guerres.
    No hi ha alternativa a la pau.
    Bonic poema, i molt expresiu.

  29. M’agrada perquè persegueixes un món amb armòniam germanor i on no hi hagi conflictes… Quan de fet es dóna tot el contrari. Si la pau és acaba amb les guerres i amb els exèrcits i de passada amb els resentiments i els odis… benvinguda sigui la pau. I si això a més ens dóna pau interior i ens ajuda a aproximar-nos a ser i estar i sentir com som i com volem ser, millor que millor… També jo estic cercant la pau interior amb tothom, però, segur que és amb tothom al planeta on vivim?, vull estar amb pau, sí, amb mi mateix i amb els altres i segurament per aconseguir-ho, passet a passet, necessites tota una vida i qui sap si part d’un altre… I això en cas de que n’hi hagi més d’una. Dit això… Molt bonic poema que delata la guerrera (per la pau) i lluitadora persona humana que hi ha al darrera

  30. M’ha agradat molt Carolina. Jo no en sé d’escriure així, encara que dins el meu cap hi volin papellones, no ho sé descriure.

  31. Jo trobo la pau quan estimo i em sento estimat, quan em sento aprop del altres.
    L’amor ens dona pau dins i fora nostre.
    Pau es fondres imperceptiblement amb l’entorn, amb els essrs que ens envolten, que ens fan costat, que ens acompanyen durant el camí, quan morirem voldrem tenir a prop les persones més estimades per poder acomiadar-nos en pau…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: