Temps al temps
Mirant el sol, sabíem l’hora del dia.
La nit no tenia temps fins a l’albada.
Guaitant els núvols sabíem si plouria.
Les estacions se n’anaven i tornaven,
de quatre en quatre.
I un dia el pagès comprengué la rutina.
I estudià dia a dia, vesprada a vesprada.
Quan sembraria i recolliria la collita.
I de refrany a refrany la memòria manava.
Moltes generacions han passat,
i amb ells els hivernacles han arribat.
També els rellotges de corda i els digitals
Ara el temps està ben controlat.
Segon a segon,
Mil•lèsima de segon,
Ens cronometren la vida
Treballant vuit hores al dia.
I en el temps lliure
d’esclavitud laboral,
també correm de pressa
d’aquí cap a allà.
I neixen noves malalties, a la ment:
l’estrès i la depressió
una sorgeix per la manca de temps,
l’altre per perdre de vista l’horitzó.
Ara no vivim el temps.
Ara vivim el compte enrere.
Som màquines programades
que un bon dia s’espatllen.
El passat es menja el present i el futur.
El temps va d’en davant cap enrere.
La mort farà de la nostra vida un mur.
Som el temps que ens queda.
SOMNI TURQUESA 
Sóm el temps que ens queda,més k mai l’hem d’aprofitar, el cor ens durà a la vida més bella, a la inmensa felicitat i res més la podrà aturar. El temps passa depressa, no mirem enrrera, caminem endavant, lluitant pel que més ens fa feliços i pels qui mai ens oblidaran.
Genial!! sobren les paraules.
carolina escrius com els angels ,en saps tan com vols.petons
temps era temps ara s´en diu instants , temps = instant
vivim els instants que ens queden…
aprofitem ho!!!
Molt llarg, però llegida la primera estrofa, molt bo el poema!
Ho!!! Carolina que bonic i cuanta britat en el teo poema,com ho a canviat tot els adelants, no disfrutem del tems, sens escape de entre els dits.Ni tan sols sabem apreciar els diferents colors que te el cel segons pasen las hores, es una llastima.Gracias per aquet regal.
Hola Carolina, soc un alumne de l’institu on fa feina na Antònia Lladonet enhorabona Carolina.Són molt bons es teus poemes.Tenc un blog de poesia per que n’escric, me diras que et pareix.
Una abraçada Carolina
El temps ens ha volgut prendre la vida,
prendrem la vida sense mesures ni hores,
després de tot això la veritat és nua,
la certesa infinita de l’amor etern,
com ens estimem nosaltres, sense fi,
com a nosaltres mateixos, per estimar,
per omplir els cors sense rellotges ni hores,
que les passes són testimonis del valor, ben nu,
les paraules s’encadenen sense busques ni bruíxoles,
sense nord ni horitzó, nus i eterns, allà als estels,
al darrer vol, al darrer crit, al darrer cant, amb tu.
Estrella i bellesa compartida, el teu amor és el món,
sense horaris ni marges, límits o pressions, passíó,
plens de passions i estimes infinites, sense aturador.
La teva poesia és bellesa feta canó, dins el cap.
T’estimo com mai hagués imaginat arribar a estimar.
Precioso poemaaaaa…me encanta!!!
La vida pasa tan deprisa que cuando menos te lo esperas,te vas.
Lluitem, doncs contra la progressió aritmètica del temps, amb bons aliments per l’ànima: La poesia, l’amistat, la bellesa…
Cerquem motivacions que ens facin bategar el cor a un ritme plaent pel nostre esperit.
Això ens ajudarà a viure el present, sense tenir necessitat de fugir del passat i sense temer el futur…
Una abraçada poètica a tots els participants d’aquest somni turquesa, ja formem una colla, creixem tots junts, eternitzem-nos!!!!
El temps ens ha volgut prendre la vida,
prendrem la vida sense mesures ni hores,
després de tot això la veritat és nua,
la certesa infinita de l’amor etern,
com ens estimem nosaltres, sense fi,
com a nosaltres mateixos, per estimar,
per omplir els cors sense rellotges ni hores,
que les passes són testimonis del valor, ben nu,
les paraules s’encadenen sense busques ni bruíxoles,
sense nord ni horitzó, nus i eterns, allà als estels,
al darrer vol, al darrer crit, al darrer cant, amb tu.
Estrella i bellesa compartida, el teu amor és el món,
sense horaris ni marges, límits o pressions, passió,
plens de passions i estimes infinites, sense aturador.
La teva poesia és bellesa feta canó, dins el cap.
T’estimo com mai hagués imaginat arribar a estimar.
Daniel
Carolina, me da la sensaciónon de estar ante una persona
muy mayor y muy sabia que conoce los misterios de la vida y
en el descubro la importancia del segundo a segundo y teniendo
presente que todo termina ante un muro que es la muerte.
Alguien dijo “no hay nada nuevo bajo el sol” y lo vemos en los sucesos de generación tras generación.
gracias Carolina, un besito.
La veritat que tens tota la raò amb aquest poema, que ens controlen la vida de nosaltres, de casa al traball i del traball a casa.
M’ha agradat molt aquest tema.
Adios
El poema m’ha agrada. Doncs si, com passa el temps, amb el passen altres coses, com la mort, el naixement … .
Cada segon pot passa qualqú cosa i nosaltres no ho podem canviar.
Gracis pel poema.
Tu mateixa ho dius el temps! el gran enemic de la vida!
amb el temps sempre en guanya aposta hem de disfruta la vida com millor posible!! SENSE PESARNOS
Helow Carolina! La veritat Carolina està molt bé, per a mi el temps es segrat perque, buuuff, ja tenc es 18 i només de pensa que ja s’acosten els 20 no se que fer! “NO QUIERO SER MAYOR”, bé si que se que de fer, disfrutar de la vida perqué només n’hi ha una. Bé vull que sapigues que jo rebré la teva ambraçada turquessa amb molt de gust. Bé gracies per a tota aqusta atenció que hens prestes! Adeu bessos
Aquest poema és un d’aquest que et fa pensar, concretament en el pas del temps. Si, som màquienes programades amb un temps determinat tot està cronometrat, tot té te el seu temps. Jo, per exemple, visc un compte enrere perquè deix l’illa per anar-me’n a viure cap a la península estic només comptant els dies per sortir. Se’ns dubte et fa en que pensar aquest poema i en el pas del temps. Així que, com el títol d’un llibre, em de estalviar el temps i utilitzarlo bé. David.
Antigament les hores les tenien controlades només mirant el sol. Sabien, només mirant al cel, quan havia de ploure o, simplement, quan havia d’arribar el mal temps. Ara tot ho tenim controlat amb la tecnologia que s’han inventat. Tot està ben controlat.Una abraçada. *Tere*
David, véns cap a la Península? Ostres ja m’enviaràs un correu personal i m’expliques tot això 🙂 Ara cal aprofitar el temps que et resta a l’illa. M’ha agradat molt com has analitzat el poema. Esto promete!
Tere, els homes ho volem controlar tot però no oblidem que la natura sempre té l’última paraula. Recordeu Haití. Un petonarru!
Sí, me voy para la península ya casi no nos queda nada nos vamos el mes que viene, si quieres te cuento detalladamente el porqué de està como llamarla…huida o fuga de aquí a través de un correo personal pero te adelanto que muchos poemas tuyos los entiendo màs por mi situacion y la de mi madre bueno como Antònia ya nos dio tu correo para explicarte como somos y hacer un poema, te escribire y te lo contare. Si no veas si lo aprovecho ni nada el tiempo aquí en la isla salir lo que podamos, mi madre y yo visitamos todo lo que podamos, yo saliendo y haciendo mil y un planes con mis amigos 😀 para sacar todo el partido posible a la isla en esto mes y pico que nos queda aquí. Gràcias, me alegro mucho que te haya gustado como he analizado el poema es que, aparte de que tus poemas son super fàciles de comentar, como estoy a punto de irme y estamos nada màs que contando los días para irme pues eso jejej y, aparte, que es un honor que venga de ti este halago de mi modo de analisis poetico 😀
ejejjeje. Por cierto seguiré mirando los demàs poemas de tu web, que por cierto veràs que yo y Tere te hemos comentado uno y Lupee tambien va investigando es que són inspiradores como los que ahí en la sección somnis y demàs :D. Bien no me quiero enrollar màs con este comentario-respuesta jajaja se esta haciendo largo te haré un escrito màs largo a través del email y por cierto pasate, cuando buenamente puedas y el tiempo te lo permita, pasarte y leer un poema que he colgado mío es un poco, enfin, tristee pero como aquí hacia un dia gris es un poema gris. Un petonarru ! 😀
Quina raó que té aquest poema…d’altra banda tan fresc!!!
la màgia és ben fresca, Pep. Fa el que li dóna la gana jajajaja