3. D’acord

Una espiral tòxica ens havia enxarxat i no podíem escapar. M’ofegava, no em deixava respirar. He aguantat, déu meu si he aguantat… Però he caigut malalta i he perdut tota esperança. Per això m’he rendit i t’he deixat vèncer. Et diré que sí, sense paraules. Et faré costat, sense entusiasme. Riuré per fora i ploraré per dins. Seré allò que tothom espera de mi, però només aparentment. I així podré començar a respirar. Podré recuperar la força. No hi ha conflicte si sempre hi ha el “hi estic d’acord”. D’acord serà la meva empremta, d’acord serà el meu emblema, d’acord serà la meva escapatòria als problemes.

Mentrestant, tot s’ensorra sota els meus peus i la fòbia em paralitza i em torna invisible. Vull aturar el temps per sempre més.