On sou, papallones dolces?

Autors: Manel Hernández Cabezo i Carolina Ibac Verdaguer

És etern l’instant del primer bes,
confrontat amb la fugacitat del darrer.
El costum m’ha fet espantar el plaer,
estàs cada cop menys, rere cada vers.
On sou, papallones dolces?
foragitades de mi a cops de rutina;
els eriçons punxen, ja no ericen.
Som morts. Fa temps s’endevina
que sols resta somniar en els somnis
passats, i ja mai més somniar un demà.
L’etern avui es menja nostres mans
per haver viscut de fal·laces il·lusions
i realitats inexistents sota els llençols.

Anuncis

3 Respostes to “On sou, papallones dolces?”

  1. Aquest poema va ser fet a quatre mans o a dos caps, el juny del 2010.

  2. Queda malament que jo ho digui però és un poema preciós!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: