On sou, papallones dolces?

Autors: Manel Hernández Cabezo i Carolina Ibac Verdaguer

És etern l’instant del primer bes,
confrontat amb la fugacitat del darrer.
El costum m’ha fet espantar el plaer,
estàs cada cop menys, rere cada vers.
On sou, papallones dolces?
foragitades de mi a cops de rutina;
els eriçons punxen, ja no ericen.
Som morts. Fa temps s’endevina
que sols resta somniar en els somnis
passats, i ja mai més somniar un demà.
L’etern avui es menja nostres mans
per haver viscut de fal·laces il·lusions
i realitats inexistents sota els llençols.