Un camí espera el somni


Una lluita s’acaba…
ja l’hem perduda…
Una lluita comença…
i abans de començar-la
ja l’hem guanyada.

El vers darrer,
ara el primer,
augura un camí
d’amistat a l’infinit.

El vers darrer,
ara el primer,
jeu al carrer,
de la dolça mel.
i una pasta de te,
amagant un poema secret.

La llum ara no és rosa.
La llum ara és ben groga.
i passem passa a passa pel passat,
sota la lluna que ens mira expectant.

La lluna i el sol s’estimen
i lliures viuen diferents vides.
Ja no s’han de donar explicacions.
La confiança plena omple el seu món.

Els estels com mai ens il·luminen.
Les nimfes ja no s’amaguen i riuen.
Les fades s’enlairen cap al cel.
I el mar ja no és blau, és ben verd.

Els marges ara són llibertat.
La soledat ja no roman sola.
Els punts mitjos ara són extrems.
La pluja és un gota a gota.

I cerques voltant arreu,
mirant-te sense dir-te adéu,
arrupida en el meu cau
jo no trobo ni cerco cap clau.

La meva mirada es perd en la pena,
d’haver trobat una ànima feble,
que juga de pol a pol,
sense trobar cap consol.

La poesia uneix les paraules,
meves i teves, sempre.
això és el què ens queda,
escrivint-nos sota la taula.

Les raons reclamen la pau
tatuada a la nostra esperança.
La decisió és molt sana
No ha estat cap joc de daus.

Un ramat de xais no és mort.
Escolta com batega el seu cor.
No vols ser com ells.
Però jo penso que ho ets.

L’estiu ens llançarà el sol.
Una nova era sense dol.
Hi haurà molts més mots.
Hi haurà sempre raons.

Aquest darrer vers
inicia els silencis parlats
que sentiré a partir d’ara
perquè ja no s’amagaran pas.
La transparència guiarà el nostre pas.

Ets una molt bona troballa, amic meu 😉

* * *

Poema inspirat i com a resposta a un poema d’en Daniel Ferrer Esteban:

Vers darrer: Entre comiat i trobada, versarem, estimant-nos


Anuncis

11 Respostes to “Un camí espera el somni”

  1. Gràcies, Carolina, però no sóc pas un més del ramat de xais, ni de conya, deixa d’atacar la meva manera de viure, viu i deixa viure, deixa de jutjar, que jo no em poso en les teves decisions.

    T’estimo, de totes maneres, però vas errada, de totes totes, amb això de confondre’m amb aquests morts en vida.

    Llarga vida al Somni Turquesa!

    Ah, i moltes gràcies pel poema, de debò, però penso que estàs molt allunyada de la meva realitat, tot i que toques temes que em fan pensar,sentir i somniar, com sempre.

    Fins ara

    • Quan em vares dir el primer cop “vosaltres” fores tu que dividires el nostre món en “vosaltres” (tu) i “nosaltres” (jo). Em vas incloure en un ramat de xais però no t’adonares que aquella ramat de xais és l’oposat a un altre ramat de xais… el teu. Només és la meva opinió i com la majoria de cops puc estar equivocada… Aquesta és la sort que tinc, que sempre tinc oportunitat a aprendre! Gràcies!

  2. Sí, desitjo que un dia ho aprenguis, que les herbes salvatges, màgiques, no són d’un ramat de xais, sinó dels bruixots i tot l’encanteri dels boscos fantasiosos sense cap límit en les paraules ni en el somni, sempre eterns.

    Gràcies

  3. Carolina , molt bonic reina , però no l´entenc massa , va de conya o va en serio ??? és real o només poesia?? però de totes maneres jo aprenc al llegir-vos , que coi!!! i m´agrada molt , per què la meva vida no és géns fàcil , tampoc , gràcies seguiré aprenent i llegint !!!

  4. Ai Carolina, que n’és de difícil i bonic viure! Arribaràs on tu vols arribar sempre PERQUÈ ET QUESTIONES I RESPECTES LA DIVERSITAT.
    I també la diferència.
    Una abraçada.
    Un Xai autogestionat (fugit del ramat).

  5. Segur que sí, ho aconseguirà, ho farem de la mà, tenia raó, haig de fugir del ramat de xais que, a més o enlloc de menjar l’herba, de la fuma 🙂 No tinc altre opció, l’addicció és un tema preocupant i vull trobar-hi una solució.

    Una forta abraçada i llums plenes de màgia arreu!

  6. Però de xai res, jo cabra sola a la muntanya eterna, esperant tornar a sentir els ulls turqueses del meu somni.

  7. Tots patim, tots creixem, xais, cabres, llops i formigues… Per creixer hem de patir o creixem perque patim, com més us agradi. És llei de vida…

  8. […] Un camí espera el somni […]

  9. A tots els remats hi ha una oveja negra, mejor o peor, pero diferent. I lo sap..
    Molt bo, Carolina, com tots,com tot lo que s´escriu amb el cor…
    CC!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: