La papallona vola dolça

Les àligues sobrevolen tranquil•les les esferes pensants.
Elles planegen mentre ningú s’assabenta del seu pla.
Tots caminen per terra ferma, amb el cap ben baix.
Amb les presses de les passes ràpides vinc i vaig.
Els reptes designen el camí i enllà tot és difós.
Són cel•les buides de segons intemporals.
Són espermes morts després de l’O dos.
Són espelmes amb una flama feble.
Mirades tendres, meves, teves.
Les sortides són ara tancades.
Esperarem les bones noves.
La complicitat del temps,
de les errades fetes,
sense cap, ment.
Un a un, vivim tots els moments menjant-nos el temps poc a poc,
ràpidament, efervescentment, diabòlicament, inconscientment, immens.
Les acrobàcies obligades, inesperades, mal pensades, s’enreden sense avisar, toc a toc.
De tres en tres, saltem ben decidits, tots sense torn, amb un sol cop, a cop.
La densitat de la palla de l’esverament ens fa esclaus i ben vius en mort.
Tot, res té sentit.
Un oasi inexistent.
Ben embolicats estem.
Cerquem allò que no tenim.
Ambiciosos robots sols eterns.
Tenim allò que no cerquem enlloc.
Farem constantment el millor per ser.
La ignorància ens envolta de ben a prop.
Sota la branca del sol dolç, som ombra, fosca .
Seguint òrbites ovalades rodejant els estels atents.
Conducció induïda per la incertesa estudiada i assolida.
Atrets per la terra no caiem a l’univers, gravetat persistent.
Més enllà de les músiques romàntiques somniades i presents.
Trobem la nostra caverna quan la nit ens cau a sobre, sense mentides.


47 Respostes to “La papallona vola dolça”

  1. un poema preciós i tot un treball l’esquema que ha quedat

    • L’esquema volia ser una papallona… l’he fet al word i s’assembla més que no pas com ha quedat aquí. M’alegro que t0hagi agradat Luisa.

    • Hay Rosell, que poemas más bonitos que realizas, que preciosa mente tienes para inventar semejante belleza y además como lo has realizado, muchas gracias por regalarlos tus preciosas mariposas

  2. Carolina………M’agrada moltisim!!!!
    Gràcies per compartir aquests mots amb tots nosaltres!!

  3. De veritat, Carolina, que m’ha agradat força aquest poema, no solament ja pel contingut profund i molt elaborat, sinó que a més l’esforç de fer quadrar tot aquest contingut amb la forma, un dibuix perfectament simètric en ordre descendent i després ascendent amb una altre dibuix simètric al centre, em sembla d’una habilitat tremenda. Et felicito i moltes gràcies per enviar-nos-el. Salutacions, guapa!

    • Gràcies Jordi! Tot i que estic d’acord amb tu quan el trobes profund el poema (aquesta era la meva intenció)… elaborat no gaire… perquè de moment no repasso ni retoco el què escric. No perquè hi estigui en contra, sinó que de moment per a mi, la poesia és només un medi de poder treure de dins allò que tenia emmudit i que pensava que ningú compartia o entenia. Ara m’estic destapant… amb el temps seré rigorosa, segurament. Crec que s’ha de gaudir mentre escrius una poesia i un cop l’he acabada no em ve de gust donar-hi gaires voltes, no sé si m’entens. Per una banda, penso que és l’original aquella primera versió i per altra banda, la peresa em pot. 😉

  4. quines formes més boniques fas amb les paraules
    i en quines paraules més endreçades fas la poesia
    m’agrada

    • Gràcies, Isabel!

      Les formes són una influència directa (per no dir plagi… jejeje) de la forma de poetar d’en Daniel Ferrer i Esteban. Crec que està creant escola i jo sóc una seguidora. En quant a les paraules, m’agrada que les trobis endreçades.

  5. Molt agraït pel privilegi, Carolina!!. Els teus mots son com sajetes que t´árriven al cor!! Sweet like honey! Shabbat Shalom! Crls.

  6. Un poema mol maco dintre del teu estil magistral.

    La forma del poema super elaborada i molt maco.

    La papallona, de la web una passada uns colors delicadament composats.

    Veig que el curs per fer Web, et va servir molt, tot con el que
    fas.

    Petons.

  7. Preciós….com vosaltres dos, gràcies!

  8. Escolta’m xata això t’ha sortit rodó encara que té forma de papallona…
    Ho he hagut de llegir varies vegades, ahir abans d’anar a dormir i no ha estat fins ara després de llevar-me, amb el cap més clar, i d’haver-ho tornat a llegir varies vegades que he estat capaç de començar-ho a entendre i de reaccionar…
    No hem surten les paraules devant de tanta bellesa junta de forma i de contingut…
    Tens una manera de descriure l’angoïxa, el patiment, la contradicció, l’incertesa, el penediment molt fotogràfica drira jo, és nota que saps el que és tot això, de vegades per créixer no ens toca més remei que patir… Però estàs demostrant que tens capacitat de reacció…
    És un cant a l’amor, a l’esperança, a la bellesa, a la sinceritat, a la veritat, a la tendresa…
    Perdona l’incis a la desena linia vols dir: “Las sortides són ara tacades” o “tancades”?…
    Les persones que ens agrada escriure o llegir, les persones que ens agrada estimar o esser estimats valorem la teva tasca i t’encoratgem a que continuis per aquest camí tan fructifer que has triat, tots necessitem llum com la teva, només cal estar atent per rebre-la.
    Gràcies Carolina.

    • Gràciessssssss, Jordi! Les teves paraules m’ajuden a entendre també la meva poesia jajajaja. Bé, de fet quan vaig escriure aquest poema tenia la necessitat imperativa d’extreure el què sentia sobre l’existència de l’ésser humà. Sentia que havia de volar a la globalitat i mirar-ho tot des de fora, tot i que és impossible perquè sempre m’implico en tot al màxim 🙂

      Vaig corregir l’error, gràcies Jordi per avisar.

      Una abraçada turquesa!

  9. Quin poema més preciós i impressionant per la forma! T’ha quedat beníssim, m’encantaaaaaaaaaaa…El contingut, que diu tantes de coses, també és excepcional. No sé com ho fas per fer-ho quadrar, però m’ha agradat molt. Enhorabona!

  10. un verdader honor visitar el teu blog

    una abraçada des de Reus

    • ostres, … bé… no repeteixo el nom… ara ja ho he pillat! M’ha costat però… En fi, algun dia em podries dir el teu nom de pila, em faria molta il·lusió.

      A primera vista he cregut llegir en el teu comentari:

      “un verdaguer honor” jajajaja i he rigut, després he vist que anava mal fixada…. ai la meva miopia… cada coip a pitjor.

      Bé, per mi també és un honor que el visitis! Una abraçada turquesa!

  11. nen….TU VALES MUXO. muacsss

  12. “La ignorància ens envolta de ben a prop”. Bonic vers. Tens versos molt inspirats. Petonets.

  13. Un poema precios m’ fet viatga capa en dins.Gracias per donarme la oportunitat de disfrutarlo.

  14. M’agrada molt. I la construcció doble-arbrada o en forma de creu, depèn com es miri, genial. Una gran composició. Me l’he llegit tres vegades. I a cadascuna hi he vist coses diferents. Fa pensar. gràcies per compartir-la.

  15. escultura poetica amb un tronc farcit d’emocions i pofunditats cuidadosament navegables .TOT UN OBRE. FELICITATS!!

  16. Continuem mirant els nostre tros de terra, que solament les aus magestuoses saben la veritat oculta, que per a elles no ho és. Solament els qui mirem a terra, no veurem mai la realitat fins que no ens emmirellem en els seus ulls i, sobretot, en el seu esperit.
    Molt bo, Carolina, molt bo!

  17. Preciosos versos turqueses d’una papallona dolça que emprèn el vol més enllà de totes les coses, mirant des del cel la mel, també la creu, del planeta, la cara amable i la cara lletja, tot en un poema carregat de certeses i molt valent, es nota que els versos broten ben lliures.

    Bé, ja t’he comentat moltes coses “face to face” però em venia de gust deixar aquí la meva petjada.

    Que ens acompanyin sempre els somnis turqueses que fem i refem, en el llar camí dels somnis, gaudint de cada gest, per petit que sigui, de tendresa i estima.

    Una abraçada plena de goig al més profund de l’ànima.

    Fins ara mateix. Ets el meu cel turquesa de mel.

    Daniel

  18. Les teves paraules volen: ales blaves dins el cor!!!!
    Una abraçada!!!!

  19. […] La papallona vola dolça […]

  20. molt eteri…

  21. Molt bonic Carolina. Tant el poema com la forma de la papellona

  22. Que la lectura que fem tots dels teus poemas serveixi per estimular-te a continuar estimam la poesia.
    cordialment Esteve Gratacos.

  23. Carolina, sempre escrius amb art, sensibilitat i emoció…. me n’agradat moltissim. Petonets de papellona!!!

  24. Hola Carolina, m’agradat mol, mentres llegia i pensat mol am aquella pobre gen del tren. Una forta abraçada.

    • Maribel, ets una de les lectores més fidels… M’impressiona veure’t sempre per aquí i em fas sentir molt bé. La desgràcia que ens va dur Sant Joan ens ha de servir per a prendre consciència que no som res i que sempre cal estar alerta… la vida és una selva, de vegades… Una abraçada turquesa 🙂

  25. Aix… Carolina per mi es molt més dolç el vol de la papallona…
    es escència, es llibertat, es absència de cadenes, en sense quimeres,
    es de color blau cel, de color verd ampolla, de rosada, de fiblada, de retalls de pensament, es com la primera joguina del llibre de la meva vida… es el fons d´un bell pensament… Gràcies per ser-hi cuca de llum!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: