10. La butaca de vellut roig

butaca de vellut roig

Asseguda en aquella butaca de vellut roig, mirava atenta l’espectacle. Els personatges d’aquella funció teatral surrealista actuaven sobre aquell vell escenari envoltats de sentiments i emocions histriòniques i apàtiques, que feien de la història una muntanya russa, on el desequilibri era el seu fil conductor. Tancà els ulls. No volia veure’n més. Tot allò la neguitejava. I quan després d’uns minuts s’atreví a tornar-los a obrir, bocabadada veié com els seus peus trepitjaven involuntàriament la fusta malmesa de l’escenari. Aquells personatges l’havien engolida dins d’aquella obra teatral. Sense cap text, emmudida, havia passat de ser una simple espectadora a una figurant, convertida en personatge en veu dels altres.

Es ficà la mà a la butxaca i en tocà el tiquet d’entrada, somrigué. Va ser com el pessic davant la incertesa del somni. La realitat només era la seva. Tot el demés eren realitats alienes.

Tornà a tancar els ulls. No volia veure’n més. Tot allò la neguitejava. I quan després d’uns minuts s’atreví a tornar-los a obrir, bocabadada veié que tornava a ser a “puesto”, asseguda en aquella butaca de vellut roig.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: