Quan l’amistat és un miratge


Els que confiem amb la mà al cor,
Els que obrim la nostra essència sense recança,
Els que esperem el mateix que donem,
Sempre acabem a l’estacada.

El patiment dels altres no els importa.
Passen de llarg i per sobre les penes dels altres
Les amistats fictícies suren a la mar, tard o d’hora.
La decepció és quan t’envaeix i et dol.

Arribarà el dia que les preocupacions siguin sinceres.
I aquell dia, només hi haurà ànimes blanques
que fugiran dels amagatalls a les esquenes
i s’estimaran i es protegiran bocabadades.

Ni un comentari, ni una trucada…
El silenci i les paraules alienes parlen per si soles.
El bloqueig és etern i l’amistat ha estat un invent.

* * *

Traducció al castellà per en Sindi Viz

CUANDO LA AMISTAD ES UN ESPEJISMO

Los que confiamos con la mano en el corazón,
Los que abrimos nuestra esencia sin pesar,
Los que esperamos lo mismo que damos,
Siempre acabamos en la estacada.

El sufrimiento de los demás no les importa.
Pasan de largo y por encima de las penas de los demás
Las amistades ficticias flotan en el mar, tarde o temprano.
La decepción es cuando te invade y te duele.

Llegará el día en que las preocupaciones sean sinceras.
Y aquel día, sólo habrá almas blancas
que huirán de los escondites en las espaldas
y se estimarán y se protegerán boquiabiertas.

Ni un comentario, ni una llamada …
El silencio y las palabras ajenas hablan por sí solas.
El bloqueo es eterno y la amistad ha sido un invento.

Anuncis

27 Respostes to “Quan l’amistat és un miratge”

  1. si nena…es molt trist, jo ho he viscut ja moltes vegades…et dol moltisim, mica en mica et vá endureixen el cor…

  2. Sempre he pensat amb el mateix. Ho has encertat totalment. Felicitats!

  3. A la vida hi ha de tot tambe amistats falsas, que et fan mal perque tu ti has volcat. Tothom tenim males experiencias d’aquestes, pro et dire algo son precisament aquets desengayns, els que et fan valorar una autentica amistat un amic de devo.Mol lograt el poema.Un peto Carolina.

  4. Ja em coneixem més d’una persona així. Ànim.

  5. Preciós el poema… I sí que existeixen, i els mals moments són ideals per descobrir-les perquè no hi són… Ànims guapa…

  6. Per desgràcia, molts posem l’etiqueta “amic” a persones que moltes vegades no passen de ser simples coneguts. Hi han tantes definicions de l’amistat com amics tenim. Aquesta es la meva: “AMIC ES TOT AQUELL QUE MAI NO ET FERÍA EN A TU ALLÒ QUE TU MAI NO L’HI FERÍES EN A ELL”
    Aquests desenganys potser si que fortaleixen l’ànima, però també ens em podriem estar.
    Petons i ànims!

  7. L´amistat es una llum que no ha d´estar sempre encesa, sensillament ha de donar la claror justa per saber que hi és, quan en la foscor, és demanada.
    La prudència és un qüalitat en l´amistat que cal no oblidar i més si afecta a més d´una persona que també és considerada amiga.

    Gràcies Carolina per compartir aquest poema. Una abraçada.

  8. Lamentablement aquests miratges apareixen per confondre’ns i la ferida per descomptat que fa mal, però potser és una prova més per donar-nos compte el forts que podem arribar a ser, i perquè apreciem més els amics veritables que han estat sempre i que sabem estaran aquí, per donar-nos el seu suport, el seu amor i la seva paraula d’alè, et enviament tot el meu afecte i agraïment per la teva poesia bonica i per donar al món amor. .

  9. No passa res. Tal dia farà un any.

  10. Sovint els amics son com els taxis, que quan plou no en trobes cap!!

  11. Els amics són difícils de trobar…
    Coneguts, companys…d’aquests n’hi ha molts.
    Els amics hi són i els retrobes en moments molt especials…

  12. Que trist que tots hàgim tingut experiències semblants… això vol dir que la veritable amistat costa de trobar….
    Comparteixo els teus sentiments i espero que cada vegada hi hagi més ànimes blanques. Petons!!

  13. Mirall
    ______

    Doble Mirall
    Cerimonia
    Ara
    Peça de roba
    que cobreix L’Ara.
    Cau la roba pels costats
    Atrills Amb els miralls
    Un davant de l’altre
    En un espai entre els dos miralls
    Una Dues Tres espelmes
    Apagadors de llums d’espelmes
    Foc
    Corrent sua d’aire
    Caliu als bles
    Fins que els bles de les espelmes
    comencen a fer llum.
    Totes tres enceses
    La flame s’enlaire vertical
    Cap al univers
    La brillanto de la llum de
    ses espelmes
    Corre en totes direccions
    Horitzontal vertical
    En tots els angles possibles
    Quan mirem el centre de cadesquna.
    D’aquestes centres luminics
    Veiem un efecte
    Darc de sant Martí
    En esfera.
    Que en volta el centre de llum.
    La brillanto continua creixent.
    Llum que es multiplica.
    Encega
    Sana
    Atravesa

    Busca’t un amic així.
    Deixaràs de patir.
    Deixarà de èsser amic.
    Passarà a èsser amant.
    T’enamoraràs
    Cap dels teus fills
    Ho admetrà
    Però tu enlairante
    ascendint.
    Hauràs de trencar
    els lligams amb ells.
    Continuaràs el ascens
    Et diràn de tot.
    I t’agafaràs fort al teu nou amant
    No voldràs que ningú et separi

    Pasarà el temps
    I com desdoblat
    Miraràs a vall.
    On son els teus?
    Voldràs baixar
    I no hi arribaràs
    al mon, on son els de la teva sang.
    Ingeniaràs
    l’estrategia per fer conexió
    amb ells.
    N’hi haràn que voldràn estar
    amb tu.
    Ho deixaràn tot.
    I et seguiràn.
    Tu els acaronartàs.
    Tu els besaràs.
    I s’uniràn a tu.
    No et queixis.
    No mal diguis.
    Estimar d’questa forma pura.
    I el silenci serà etern.

    Postdata: Aquest poema,
    Aquest vers.
    Estar escrit per a una poeta que personalment encara no conec,
    Però que escriu el que sent.
    A tu Carolina Reugadrev Cabi.
    El teu nou amic Facebookero Pere Martinez Pujadas.
    Darrer i primer vers
    Poema d’amor.

  14. L´amistat és d´aquelles coses que es cuinen a foc lent…
    Em sap greu, tots hem viscut d´aquestes decepcions i fan mal

  15. Potser obrim l’ànima sense reserves,
    Potser confiem un pel massa,
    Potser creiem en una utopía.

    Però sí sé del cert,
    que si tots ens tanquem en banda,
    que si tots ondegem la bandera blanca,
    Si tots deixem de creure en tots,
    aquest serà un món pitjor,
    Un món on jo mai voldre viure.

    Prefereixo donar i no rebre,
    que deixar de no donar per mal rebre.

    Per moltes decepcions que tingui,
    Per molts cops per l’esquena que rebi,
    no vull pas deixar d’ésser jo.
    perque pel camí seguiré recollint el que sembri,
    i potser seguiré trobant ànimes com la meva,
    que ferides cerquen estima i es moren de dolor,
    i que juntes ens donem abric i escalfor.

  16. Correcions i/o opcions:

    Brillanto = Brillantor (2)
    Estimar d’aquesta forma pura.
    Estima d’aquesta forma pura.

  17. Ni un comentari…ni una trucada…
    fa pensar…

  18. Els turquis habitants de la Revolució Turquesa són una espècie a extinguir de la qual ja quedem pocs exemplars. Ens hem de cuidar entre nosaltres i educar els nostres fills amb tendresa, sinceritat, llibertat i amor. Així continuaran després de nosaltres amb l’espècie. No nem bé aquesta societat. dixit

  19. Es un verdad muy grande, pero bueno se pasa y veràs y encontraràs gente buena que este ahí no solo en los momentos jijijaja no en los momentos en que te han herido o estas a punto de derrumbarte aparecen amigos hasta de debajo de las piedras con refuerzos y
    caballerías para volverte a poner en pie y seguir adelante. Petoneets 🙂

  20. Sí, però mai s’ha d’esperar res a canvi i s’ha de saber donar i rebre desinteressadament. Les coses normalment són com són i no com ens agradaria que fossin. I asumir-ho és bàsic per caminar sense rancances i no acumular llast sobre les nostres esquenes. Respirar be, “sistole diastole” i fluir sense reserves i espontàniament, és aixi de senzill i alhora pot ser aixi de complicat. En el fons, l’amistat no és més que l’empatia vers el ser humà i la seva existència

    • És cert, És una reflexió que he fet posteriorment. Però som humans i espera el mateix que un dóna dels demés és confiar que aquella persona és com tu, que és una molt bona amiga. I aquí està l’error, com dius tu i després la decepció. Però no és fàcil canviar això… En fi, s’ha de treballar.

  21. Ben vist, tots/tes som diferents i aqui és on es troba el potèncial enriquidor dels uns cap els altres. Tothom té quelcom nou per aportar. I tant de bó que sigui aixi perquè en cas contrari seria superavorrit. Tot i què sí que és humà pensar que rebràs el que dónes i que sóc el primer que cau en el parany… Però el que no podem fer tampoc és idealitzar que és un amic o amiga o no… Un bon amic o amiga deu ser aquell/a que no deixa mai de ser-ho passi el que passi i que sempre t’ajudarà encara que sigui portant-te la contrària i diguen quelcom que no t’agrada o pensant amb tu positivament des de la distància física quan no el tens a mà i temps després de tenir-hi contacte. Un amic o amiga sempre t’ajudarà a veure les coses tal com són. Ni es fàcil canviar-ho ni es fàcil definir-ho tot això. Hi ha coses que quan hi poses paraules pel mig les acabes esgarrant…

  22. No podemos hacer a los demás buenos amigos o malos amigos. La única persona a la que podemos hacer un buen amigo (de los demás) es a nosotros mismos. Éste es el único campo de trabajo del que disponemos en realidad.

  23. Estic d’acord Jaume. No tenim control ni poder sobre els demés, només podem esperar correspondencia, o una certa “simetría” de sentiments, com diría la Carolina.

  24. Hola, Joan. Creo que incluso sería mejor, idealmente, no esperar correspondencia o simetría, y dar libertad.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: