Tot arriba

Tot és fosc.

Tot és costa amunt.

Tot costa un munt.

Tot és fos.

Tot va ben tort.

Tot és quasi mort.

Tot esdevé poc.

Tot va sense sort.

Tot i així, sempre hi ha esperança.

El camí és molt llarg , és el nostre bagatge.

Fins que no arriba la mort, res no s’acaba.

Lluitarem fins al final, mentre hi hagi aire.

La foscor ens envolta de vegades.

Mai apaga la llum que roman amb nosaltres.

Sobreviure és la nostra fita establerta.

I sempre se’ns encén la bombeta,

quan pensem que no hi ha solució,

apareix una drecera,

apareix una nova raó.

No desesperem,

Pensem, pensem,

Rumiem, rumiem,

Ideem, ideem,

Innovem, innovem,

Imaginem, imaginem,

Hi arribarem!

Sens dubte,

serem el què volem ser!

Mentre podem somniar

L’esperança serà ben viva

Un món millor és possible

Només cal anar tots de la mà.

Espera sempre,

Esperança meva,

Esperança teva.


37 Respostes to “Tot arriba”

  1. L’acab de llegir i m’ha arribat, m’ha fet sentir i m’ha emocionat. M’han agradat molt els tres versos finals, has fet un joc de paraules perfecte. Les repeticions aconsegueixen un ritme poètic preciós. Pot anar dedicat a totes aquelles persones que necessiten aquesta esperança per viure millor. Als nins no els ho comentaré fins dilluns ja que és el dia que dedicam als teus poemes. Moltes gràcies Carolina…M’ha arribat especialment…

  2. Per cert, has de saber que el fet que et molestis en perdre un poc de temps fent comentaris a les entrades dels nins, els motiva molt. Estan molt engrescats amb tu! Moltes gràcies!

  3. Esperança…
    Tot esforç val la pena!
    Gràcies, Carolina!

  4. l’ esperança es de tothom, necesaria, vital, imprescindible;
    perdre-la es morir una mica i poc a poc,
    un calvari que enfonsa i enmalalteix.
    I els somnis sempre son plens d’esperança,
    curiosament l’inconscient a vegades dona el que no tenim.

  5. Carolina, ho estic llegint i m’estic veient a mi mateix, de vegades ens sentim deseperançats, insatisfets, flacs, i quan menys ens ho pensem, per algun estimul interior o exterior ens iluminem i aleshores neix l’esperança, la joia, la plenitut la pau, hem de saber viure en totes les situacions tan si son plaents com si no ho son tan, per això hem de tenir fe en alguna cosa encara que sigui el Barça. Jo tinc fe en l’amistat i en l’amor, per aconseguir això prmer haurem de tenir fe en nosaltres mateixos.
    Carolina, somni turquesa, gràcies per ajudar-nos a creure en tot això i a tirar endevant, una abrçada i un petó molt gran xata.

  6. M’agradat molt aquest nou poema que ens has ofert, tot ell de cap a peus m’ha semblat extraordinari. Doncs si, tot arriba fins hi tot el meu comentari i un fort agraïment per la genial autora. Felicitats Carolina i la meva abraçada!

  7. JUST PERFECT.ESTIC EMOCIONAT,GRÁCIES.

  8. Molt bé, Carolina. L’esperança és el què ens queda. Aquesta esperança teva, l’esperança d’ells i d’elles, l’esperança nostra, l’esperança que ens porta a tenir això, esperança!

  9. sense cap dubte,
    qui no te moments de dubte,
    qui no se sent ofegtat ?
    hi de cop ,poc a poc
    l esperança ens treu del forat
    Jo mi he sentít reflexat.

    Gràcies Carolina!!

  10. M’agradat moltissim,pens que sa poesìa i sa pintura es lo que fà que que treguis lo mes amagat de tu mateix i fà que quant els demes ho mirin ,reflexionin i que ells tambè treguin aquest sentiments tan profunts que d’un altre manera no podrìan treure. Jo ,vos anim perque mai quedi en el recò de la ment ni de l’anima aquestas paraules tan i tan carregades de sentiment,i que els demes les puguen seguir disfrutant.¡GraÇias per aser tant autentics!

  11. pot adreçà al conjun de la humanitat,a la individualitat humana,o a moltes altres situacions,guerras fam etc…Pro jo avui aquesta esperança, la relaciono en la nostre terra “si” a Catalunya que te devant seo un cami ple d’ entrabancs capa la seva llibertat pro que am la ilusio de tots nosaltres Catalunya sera naciò.Gracias Carolina per expresar sentiments tan bonics.

  12. Carolina ting problemes per posar el comentari, ahi ja no vaig pugue despres de intentaro 3 vegades o vaig dejar per avui.I are no ha quedat gravat el principi.El poso a continuaciò……..Carolina el teopoema es ple de esperança,una esperança que es pot.

  13. Carolina aquesta és la trajectòria que jo porto dia a dia i vist com ho expreses res millor dit que un vot més per tú , i per la llum que cada dia m´´ il.lumina més, seguint aquestes lineas teves. moltes gàcies… i molta esperança al teu costat!.

  14. L’esperança és la nostre companya,
    sense ella no existirien els dies.

  15. Com sempre amb les teves paraules, aconsegueixes fer-nos pensar amb el sentit tan important que tenen… futur, esperança, lluita, imaginació … Gràcies

  16. Preciós…és un “in crescendo”….si podria posar música i cada cop aniria pujant el volum i els aguts…el veig musical…i optimista i això m’agradaaaaa…

  17. Hola Carolina! El poema ha estat molt creatiu. M’agrada! Estic ben segura que si una persona no té esperança i llegeix el poema tendrà més esperança.Gràcies de nou!

  18. Gràcies una altra vegada pel poema setmanal que ens fas!
    Moltes gràcies un pic més, esperem que sempre hi hagi esperança.

  19. La veritat és que és molt bo aquest poema.
    Expresses l’ esperança amb sentiments. Està molt bé.

  20. Me gusta mucho, a pesar de la oscuridad, i de los
    problemas que acarreamos, la esperanza es lo que nos guiará.
    No debemos de perderla.(Lupe)

    El poema m’ha agradat molt, perquè parla de la nostra vida. Però moltes de persones, quan arriba un moment on ja no poden més, doncs, volen acabar amb la seva vida. (Monika)

    • Lupe, sempre trobarem moments foscos a la nostra vida però tenir esperança, no llençar mai la tovallola, ens ajudarà a il·luminar aquests moments. Mai hem de perdre l’esperança, és el sentit que ens ajuda a seguir lluitant, dia a dia.

    • Mònika: És quan ja no podem més, quan hem de tenir més esperança que mai. Tot i així, hi ha casos de persones que no poden viure dignament i demanen l’eutanàsia… Aquest seria un altre tema… Què en penseu?

  21. Gran poema sincerament,el meu poema sobre l’esperança
    deixa molt a desitjar devora aquest, jiji.Ens fas
    arribar tot el que sents o vols transmetre, i això
    te mèrit. 🙂

    • No hi ha poemes millors ni pitjors. Els poemes són reflexos de la nostres ànimes i sempre que les lletres siguin dictades pel nostre cor, faran que els que els llegeixin puguin amb els dits tocar el cel. Segueix escrivint i expressant tu també el què sents. Una abraçadota turquesa!

  22. Carolina, m’encanta que els hagis contestat un per un, ens agrada molt i sabem que estàs molt ocupada! Demà et direm el pròxim tema, avui no hem tengut temps de parlar-ne!!! Moltes gràcies guapaaaaa!!!!

    • Antònia, és tot un plaer contestar un per un cadascun dels comentaris, atès que ells i elles fan també l’esforç de comentar-me el poema. Malauradament, tinc molts comentaris pendents per contestar del bloc… però els demés són adults i saben esperar 😉 Estic impacient per saber la nova temàtica. Quin joc més divertit, oi? Hi ha màgia i incertesa a cadascuna de les parts.

  23. Vaya no se porque no subio el nuestro (el de Tere y el mio) pero vamos te lo puede imaginar, 🙂 sin duda nos a gustado un montón este poema nos transmite mucha esperanza (tal y cómo esperabas) es genial comentar tus poemas a mi me encanta todo peor sobre todo la primera y última parte estàn geniales y si quieres y tienes tiempo podrias pasar por el mio y mirar mi post sobre l’esperança te he hecho unpoc de publicidad y he puesto un trozo del poema para finalizar mi blog. Pues la verdad es que hay cuiriosidad de saber que saldrà de nuetras cabezas, tema y si se hace un juego muy divertido, y ese toque màgico es interesante pero, sobretodo incertumbre de lo que saldrà y de saber como lo haras.

    • Ostras, David, tienes una energía especial que transmites sin problemas a través del tecleo de tus dedos. Me encanta que os guste comentar mis poemas. Pensad que están hechos para vosotros, vosotros sois los destinatarios, lo que significa que la fuente de inspiración es cada uno de vosotros y Antonia también, claro. Me pasaré por tu bloc, prometido. Esta semana he andado un poco liada… cosas que pasan. Veo que captas mis mensajes a la perfección. Una abrazo dorado!

  24. […] Tot arriba […]

  25. Carolina, m’has fet estremir! Ets increïble! Copses els sentiments més amagats, més dissimulats. El teu llenguatge penetra tocant la fibra més sensible, potser en un moment delicat… Gràcies una altra vegada per tanta bellesa i bondat.
    una carícia suau com un toc de brisa.
    Una abraçada

  26. Hola Carolina, he vist la porta ajustada i he entrat. No estic segur de si ho podia fer… Però com deia la meva àvia: déu nos en guard d’un ja està fet…

    Tot és fosc,
    però tot està
    prenyat de llum
    que encara no ha nascut.
    Tot el que és tort
    va néixer en equilibri.
    Tot és poc i res
    no és massa.
    L’esperança sempre està
    a les arrels de l’arbre
    de la vida.
    Quan arriba la mort
    comença la gran composició…
    Esperem i tornem a esperar.
    Es fa llarg esperar.
    En l’espera hi ha l’eco
    del gran crit abans d’arribar…

    Una abraçada des del far. -ja veus que estic tocat pel vent de mar…-
    onatge

    • Som com les ones,
      venim i anem,
      en calma o nervioses,
      mai badem
      perquè el far ens espera
      sobre les roques,
      sota les estones,
      sobre un mar turquesa
      de sal i tendresa.

  27. Magrada molt aquest .
    Fas molta feina.
    Es precios.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: