8. Obrint persianes

96
Obria les persianes poc a poc, deixant entreveure uns tímids raigs de llum. Les ombres platòniques anaven acaronant les idees i els objectes recobraven el seu color. La foscor moria poc a poc. I la nit deixava de ser nit per a convertir-se en un ball d’estrelles.

Les muntanyes russes quedaren enrere, i amb la vista fixada a l’horitzó i els peus arrelats a terra, encetava aquell amor que omple de calma els batecs de la seva ànima. Còmplice de les seves desgràcies, còmplice també de les seves alegries, deixava anar un t’estimo a cau d’orella, que entrava dins el seu cos i s’instal·lava al cor, per sempre.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: