Beuratge turquesa

Dilueixo la por a l’aigua de la força.
I m’ho prenc tot d’un glop.
Sense pensar-m’ho dos cops.
I és que ja s’ha acabat tot:
El patir sense sentit,
avançar-se a la fi,
sense que arribi…

Prou ja en tinc!:
de tremolar per dins,
de pensar que vindrà per mi,
de no parar de córrer i fugir,
de sentir-me insegura i poruga.

Ara és el moment d’aturar-ho tot.
Ara, sense esperar més, és el moment
en què la ment silenciarà els instints,
en què la ment guiarà les passes,
en què la ment guarirà el temor,
en què la ment controla la situació.

I ara, més forta que mai
i fins els collons de tot,
cridaré al cel ben fort
que sóc aquí ben ferma
i a la mà una espelma
amb una flama fera
que no s’apagarà mai més.

És la lluita per l’essència.
És la lluita contra la bèstia.