Amor a l’àgora

Amor, plaer immens,

al cel de la pell dins el sol,

de petits, grans, eterns,

amor a vius i a morts.

L’amor retorna sempre,

il·lumina la foscor,

ens uneix ardents,

no calen raons.

Les paraules s’enduen el sentit.

L’essència de l’amor és només al cor.

No és fàcil de definir,

Quan provem d’explicar-ho perd valor.

Sense paraules,

Muda em quedo,

Només sento.

Quan estimem

Patim constantment

Però no per un mateix

Sinó pels demés.

Amor, caminem plegats

Fent-nos costat,

pas a pas,

seguint el compàs.

Amor, aliment de l’ànima.

Passeig per la vida

En la millor companyia.

Sense patir, no hi ha estima.

Farcellet d’engrunes de tendresa

que ens duen l’amor trobat.

farcit de percepcions carnoses,

visuals, sentiments i paraules plenes.

… amor és esborrar-se a mi per dibuixar-te a tu.
… amor és què se jo, el trajecte d´una llàgrima
… amor és qualsevol paraula, que doni vida a la meva ànima.
… amor és obrir una porta si és que encara no l´has oberta.

L’amor ho és tot.

Tot ho és l’amor.

No fa res impossible

Les ànimes es tornen visibles.

Fins que no trobem l’amor,

Saltem i saltem,

De flor en flor,

Saborejant totes les mels.

L’amor és la màgia que ens omple,

Ens fa flotar com els núvols,

Contents caminem feliços,

Fa de la teva vida un conte.

L’amor és curiós i despista,

L’amor és l’inici i el final,

Estimo l’entorn, estimo la vida.

Estimar és una aventura que dura tota la vida (*)

Trobarem l’amor bo, també el dolent.

Sent generosos, possessius o egoïstes.

L’AMOR en majúscules ens farà lliures.

L’amor ens ajuda

L’amor ens condol.

I quan cau la pluja

Podem veure el sol

Amor viu

Amor de vida

Amor que ens fa viure.

Abstracció més abstracta

Concentració més concentrada

Amor… l’abstracte concentrat.

L’amor és pau.

Sentiment cap a tot,

Cap a tothom.

Plenitud vital que plau.

L’amor neda dins la immensitat del mar.

Els peixos, germans, amics, parelles…

s’estimen entre ona i ona, amb puresa

Instintius, primitius, vius.

Percepció Sensitiva

Notòriament augmentada

Plenitud existencial provocada

Interconnexió energètica i química

L’amor és acceptar un no.

L’amor és confiança i tolerància

L’amor és admiració.

L’amor és desig i passió.

(*) Oscar Wilde

Anuncis

9 Respostes to “Amor a l’àgora”

  1. Nena et fas esperar, però ha valgut la pena l’espera, ets un crac…
    Tots sabem estimar, però mai deixem d’aprendre a fer-ho des que neixem fins que ens morim, perque l’amor és infinit. Penso que ha valgut la pena reflexionar sobre aquest cocepte abstracte que és l’amor, tots hem dit la nostra, que maco, jo m’identifico amb el que hem dit tots, he passat molt bones estones llegint-ho.
    A la vida tots necessitem creure en alguna cosa, tenir fe en quelcom per tirar endevant, em sembla que tots creièm o tenim fe en l’amor l’amistat, el carinyo, la bellesa, la tendresa, i és que em sembla que tots ells es fabrican en diferents seccions de la mateixa factoria, aquesta té diferents noms: ÁNIMA, ESPERIT, COR, FONS…
    Una salutació a tots els amics de l’ànima.
    Gràcies Carolina per il.luminar-nos a tots, t’estimem.

    • Jordi, el meu problema és que vull fer tantes coses alhora que no arribo a cap… jajaja Bé, l’important és que els que em coneixeu sabeu com sóc i que tard o d’hora dono senyals de vida. El poema final volia ser una engruna d’amor de cada un de tots nosaltres. No sé si ho he aconseguit però sapigueu que ho he intentat!!! Jordi, m’agrada molt llegir-te i sempre aprenc quelcom de nou amb les teves sàvies paraules. Crec que tothom s’identificarà amb les paraules que s’han dit a l’àgora turquesa sobre l’amor.

      Gràcies, un cop més, per la confiança que em regales. Espero merèixer-la! Una abraçada turquesa.

  2. sí!!!!!!!!
    preciós!!!!!!
    😉

  3. Carolina, m’ha agradat molt aquest poema final del “que significa per tu la paraula amor”, jo m’identifico amb tot, no només això sino que m’has fet agafar interés per la poesia, m’has donat ilusió, ganes de viure, d’escriure, de fer poesia, d’estimar…
    No dubtis de tu mateixa, tu pots, ets molt exigent amb tu mateixa, però també arribes més lluny del que et penses, és bo que siguis humil, encara ets més atractiva…
    Vols que et digui una cosa més val que et sobri feina que no que t’en falti… Com deia algun gran escriptor: “siempre quedan palabras en el tintero”, en català ni ha unaltre que diu: No es pot matar tot el que és gras… També és veritat que tots tenim un limit que no ens podem saltar, l’unic que podem fer és anar bellugant aquest limit a poc a poc, sense fer-se mal en l’intent.
    Endevant Carolina!

    • Ostres, Jordi! Em fa sentir molt i molt bé que t’hagi pogut donar il·lusió, ganes de viure, d’escriure, d’estimar… Sé que tots tenim una història rere nostre i que l’esquena va carregada. Però mai hem d’oblidar que ens tenim a nosaltres mateixos i això ja és molt! T’envio al teu correu de hotmail un curs que vaig fer al juliol que em va fer veure la vida d’una altra manera. Desitjo que t’agradi.

      No deixis mai de comentar-me… sempre em faràs feliç! Una abraçada turquesa i que no quede nada en el tintero!

  4. Precióssss, has tengut molt bona idea amb aquesta activitat! Sempre hi ha una excusa per escriure un bon poema. Està molt bé pels que no som poetes!!!

  5. Carolina, un poema molt real jo entenc l’amor tal qual tu el descrius i encara i podries afegir més coses sobre l’amor. Tot el que es donar i rebre és el millor que podem fer. Felicitats preciosa.

  6. […] Amor a l’àgora […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: