Engrunes de tendresa

Engrunes de tendresa

Quan has vist el món despullat de tots els valors;

quan les ànimes es mostren humanes i terrenals;

quan la ceguera de l’ambició i l’enveja ballen un vals;

quan t’envolten persones que van a la seva, sense cors;

… agraeixo tenir-te al meu costat.

Quan els carrers són plens de gent, ben muts;

quan els ruscos de la ciutat, plens de llum, se senten sols;

quan els veïns, desconeguts de molts anys, són ben lluny;

quan els botiguers són grans superfícies que cerquen el consum;

… agraeixo tenir-te al meu costat.

Quan passeges pels camins de la gentada i mires les cares, agres;

quan les salutacions ja no són cordialitats sinó un malbaratament de saliva;

quan les passes ja no són tranquil·les i el temps s’escapa a batzegades;

Quan les mirades ja no es creuen i mor la telepatia, ja no és viva;

… agraeixo tenir-te al meu costat.

Quan les notícies que reps són surrealistes, macabres, mentideres;

quan els safarejos ja no es fan tot rentant la roba sinó a l’alta societat;

quan les masses són controlades per l’electricitat, plenes de llum, so i virtualitat;

quan els xais ja no respiren perquè són robots que no pensen, sense vida eterna;

… agraeixo tenir-te al meu costat.

Quan parles a la gent, sembla que ho facis al vent i l’eco de la teva veu s’estén;

quan els moments de pausa són a les fàbriques i els cafès perden les seves tertúlies;

quan les xerrades ja no s’alimenten de diversitat i s’atipen d’un únic pensament;

Quan la pobresa, l’atur, la fam són cosa dels altres, no n’hem de fer res de les penúries;

… agraeixo tenir-te al meu costat.

Quan critiques el què no t’agrada, lliure d’expressar-te, et jutgen i t’assenyalen;

quan t’allunyes del capital, cerques la generositat i beneficis col·lectius, canvi radical;

quan et veus esclau del temps comprat per grans empreses, que no el ben paguen;

quan les corbates bigotudes poderoses seuen dretes veient el poble com a pèssim rival;

… agraeixo tenir-te al meu costat.

Quan la natura recorda que som en Patufet i el bou se’ns menja en qualsevol moment;

quan els beneïts amb la panxa plena són majoria democràtica, desbordats d’ignorància;

quan tot fa pudor a podrit i els polítics xerraires es dediquen a vomitar paraules ràncies;

quan les promeses són enganys i els enganys són promeses de la fam, futur i present;

… agraeixo tenir-te al meu costat.

L’oasi de la teva existència compensa qualsevol impotència, dolor, decepció,

La màgia dels teus sentits m’ajuden a oblidar la desgràcia del món, de l’entorn.

La tendresa pura clavada a les nostres ànimes per sempre esborra el malson.

L’optimisme del teu somriure, net i blanc, contagia el meu ànim, torrat al sol.

Les carícies dels teus dits recorren la columna de principi a fi, sense dol.

La música dels teus cabells presents i absents crida al destí, amagat sota la col.

I mentre plou i neva…

Els xàfecs no renten la merda…

Les vides arriben i se’n van…

L’amnèsia existencial ens enreda…

El caos -origen i bressol dels primers déus- se’m cruspeix sense avisar.

Però no em preocupa perquè et tinc al meu costat.


Som dos i tres, i quatre i cinc, potser.

Passa-ho, a veure si arribem a ser més.

Anuncis

25 Respostes to “Engrunes de tendresa”

  1. Esl teus poemes tenen un gust estrany. Nou, personal, però estrany. Sonen molt a tu. Saps? M’agrada més aquest teu discurs que tots els que s’escriuen perquè sonin així o aixà, imitant un patró previ, un ídol llegit i rellegit. Els teus poemes fan la teva remor. Són contundents, imaginatius, directes, però saps? A mi també m’agrada que la poesia tingui un ritme, una sonoritat, una música, Com una oració extàtica, una pregària xamànica. Patà katà, takà takà, tapà… patà katà, takà takà patà. Tinc una obsessió pel ritme del trànsit. Però això són els meus gustos. Els meus ritmes. No sé de què em coneixes, però bé si m’envies poemes i em demanaves la meva opinió, alguna cosa deus saber de mi. Sigui com sigui, penso que el peoma guanyaria amb una mica més d’intimitat, de llenguatge indirecte, de velamenta. Però també amb una mica de ritme intern, que l’aconduís i fes que el seu so fos fàcil per a l’eseprit, per a la conducció de l’esperit, del sentit del que dins a dins l’esperit. Però de vegades això és el fruit darrer d’una evolució persona llarguíssima. Jo de tu miraria de continuar escrivint. No em facis gaire cas. Escriu, escriu i escriu. El temps, les teves experiències, el mateix ritme de la vida ja t’anirà posen els marges conveninets, ja t’anirà fornint un so especial, una cadència única. De moment, soni més o menys o gens panflateri, el que importa és que diguis el que penses. El que importa és que transformis el caos en poesia.
    Petons,
    Jordi

    • Gràcies, Jordi, pel teu comentari. Et conec només del facebook i intueixo que tu coneixes de mi tant com jo de tu jeje. Em va agradar la teva primera crítica i aquesta també. És cert que tinc unes mancances establertes pels cànons poètics clàssics. També em manca la musiqueta de rerefons que diferencia una poesia d’una prosa. De fet, sóc una nouvinguda a la poesia i si existissin els pamflets com a model literari de ben segur que m’hi dedicaria jejeje. M’encanta cridar amb les paraules a orelles sordes.

      Com a bona cabuda persistent i formiga, seguiré el meu camí vomitant les paraules un cop marejada per l’entorn. Algun dia faré una poesia poèticament correcta per demostrar que tot és possible, però per ara necessito i tinc massa a dir i em fa sentir bé fer-ho de manera espontània i transparent, mirall del meu jo. Potser es tracta d’apropar les ànimes, oblidar les pautes, les regles, els marges, els precedents… creant allò que potser ningú s’atrevia a crear per vergonya a la frustració, a la negació, al rebuig o a la incertesa.

      Escriuré, escriuré i escriuré…. i un dia potser deixaré de fer-ho.

      Segueix ensenyant-me la teva visió.

  2. Carolina, t’agraeixo tenir-te al meu costat.
    Només tenir un cor net, vençla soletat.
    Gràcies, besarkada bat!!!!

    • Valfosca, gràcies a tu per fer-me costat!!! La transparència dels nostres cors cercant la tendresa i l’amor col·lectiu ens durà a la solidaritat que tant s’amaga en aquests dies nostres. Curiositat per ignorància: Què és una besarkada bat? Una abraçada solidària!

  3. Molt maco nena, t´has adonat, que els poetas, les poesias, son mes bé tristes?, que escribin millor, o ens ensurt cuan son una mica mens feliços?, fixat en les baladas heavy, les lletres tan macas que tenen….son sormalment de cors amb algúna pena.
    m´agrada molt el que escrius……anims y una abraçada.

    • Tens raó Pepa. Quan ens sentim tristos, tenim la necessitat de desfogar-nos i hi ha gent, com jo, que agafa el bol·li i el paper (ara l’ordinador jejeje) per expressar i treure enfora tot allò que li fa xup-xup, tot allò que li bull. De totes maneres, aquestes engrunes de tendreses no volen transmetre tristor, sinó evidenciar com està la nostra societat de malalta i vol donar un cop d’atenció esperançador a que recuperem la solidaritat pel pròxim! Gràcies per estar al meu costat, Pepa!
      Prometo que un dia d’aquests us escriure una poesia que us farà riure!

  4. Una altra vegada m’ha agradat molt el teu poema. Aquesta vegada té un fort significat crític de la societat i, com sempre fas, ho has mesclat amb la tendresa i amb l’amor, això fa que els teus poemes mai no perdin la dolçor. Per mi la teva poesia té ritme, alguns poemes més que d’altres, i moltes vegades aquest ritme va acompanyat d’una melodia suau…

    • Sort en tenim, Antònia, de la barreja dels sentiments… no tot és negre, no tot és blanc… la diversitat i la mescla ens fa ser com som i viure el què i com vivim. Triar el camí de la tendresa i de l’amor és cercar la felicitat tot i que mai aconseguim assolir-la… Qui sap, oi?

  5. Carolina,

    d’entrada dir-te que m’ha agradat la teva reflexió poètica. Ets tendre i colpidora a la vegada. M’agrada com escrius. Gràcies per compartir-ho amb mi.

    Tinc un dubte, en el paràgraf que comença dientn:
    “Quan la natura recorda que som en Patufet i el bou se’ns en qualsevol moment;”
    manca algun verb? què volies dir que fa el bou?

    • Núria, he de dir-te que ets molt encoratjadora i amb el teu permís sempre compartiré els meus versos amb tu. Gràcies per fer-me adonar de l’error que hi ha al poema, ja l’he modifica. Volia dir: “Quan la natura recorda que som en Patufet i el bou se’ns menja en qualsevol moment;”

      Una abraçada turquesa!

  6. sembla una oració, en què enfiles una a una i a cavall de cadascuna les pegues del món, i enmig, a cada juntura, clames i agraeixes companyia: solidaritat.
    una abraçada molt forta.

    • Oració plena d’oracions laiques al trot constant entre inconformisme i agraïment cercant la solidaritat que s’extingeix lentament amb les cendres de la civilització occidental tan “desenvolupada”.
      Un petonet al front mentre dorms! 🙂

  7. Està molt bé, com diu l’Electra, la llista de problemes, de pegues, de mancances i el clam intermedi. Més aviat la constatació de l’existència d’allò que s’oposa a aquesta llista.
    Sovint he pensat molt en aquesta llista de coses, en la qual hi podem coincidir gairebé tots. Espero que en altres moments el crit sigui tal vegada més esperançat.

    • Gràcies Anna! És una llista de problemes com una llista de coses que hem de comprar al súper… Súper? Quina paraula, oi? Déu ni do… En fi, és la mateixa llista de tothom? Crec que l’amnèsia està matant els records dels valors, de l’essència de les ànimes, de la funció dels cors… On anirem? Anem al buit del no, cap a la caça de la superioritat sobre l’altre? Herència eterna que maleïx la nostra espècie!

  8. esta be,pero el que diu l´Anna es veritat,es una llarga llista,en la cual estem tots,amb les nostres tristesas i les nostres alegries,m´agrada que comparteixis el que sens,i la descripccio que fas de tots plegats,una reflexio,algun dia tambe camineu sense ganes de dir res a ningu i de passa de llarg de tot,segueix aixi

    • Gràcies Vicky. No fem d’un dia fosc una vida sencera fosca. Lluitem per canviar el tarannà que pren la nostra societat. Seguiré així sempre que em durin les forces… com diu en Xavier (avet blau), és cansat anar a contracorrent. Una abraçada turquesa.

  9. m’ agradat mol, lo futut es que en aquesta llista de errors humans,tan si m’ agrada com si no,voluntariament o per força no em queda mes remei que inclouram,el mon es un cam de batalla,en el que tots i aportem el nostro bras am la seva corresponent arma,sigui la enveiga,el odit o un fusell.Am tot es fa mal.

  10. Noia! L´evolució que fas dins cada un dels teus poemes en el temps que ens coneixem, és un refelexe de la teva evolució com a persona situacions diferents per les que camines.
    Ets neta de sentiments i els expreses sensa reserves, a través de cada una dels teus poemes, sabem o intuim com estàs tú, malgrat ens poguem equivocar o concluir erradament.
    El que si crec Carolina, és que t´has curtit i has crescut amb fortaleça , fins al punt de resoldre amb empenta quansecol cosa que potser abans t´acobardia perque aixi ho transmets amb les teves estrofes.
    Si a tot això pots sumar la sort de tenir una persona o moltes que de manera incondicional, t´ajudan a caminar amb pas ferm i sensa pors…la teva vida haurà donat en poc temps un canvi a be que sortosament ens estàs compartin.
    Una abraçada Bonika. Que la Felcilitat i tota la gent que t´estimem i apreciem, et facin cada dia més fàcil el camí que recorrem plegats.
    Un petonàs!

  11. És un poema especial. Però no el trobo pas pessimista. Ans tot el contrari. Traspua l’optimisme d’allò que hom pot fer tenint al costat algú o alguns que et fan costat. És cru, segurament, però real i tendre també. Perquè els sentiments són tendres. Carolina m’ha agradat molt.

  12. Ni més ni menys Carolina. Optimisme sense realitat, no és optimisme. I sempre cal actuar, no només mirar-s’ho. Una gran abraçada Carolina

  13. Òstia, que n’és de maco!

  14. m’ ha agradat:
    quan les promeses son enganys i els enganys son promeses
    de la fam, futur i present; i en aquest engany etern, malvivim
    amb l’ esperança ofegada d’un : potser demà…

  15. Carolina, això és amor!

  16. […] Engrunes de tendresa […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: