2. La nina de drap estripada

Una batalla més perduda. Una derrota més, sens dubte. Caminem per diferents planetes i ara és el moment de prendre una altra drecera: jo, a l’esquerra; tu, a la dreta. El sentit va desaparèixer fa molt temps i tossuts ens capficàrem a cosir una nina de drap estripada. El costum és un mal amic en moltes ocasions, perquè propicia una dependència insana i estèril, destructiva i perjudicial. El costum fa que tot es repeteixi i esdevingui normal. I aguantar el pes del sofriment dia rere dia pot esdevenir rutina però acaba portant-te a un atzucac anomenat infeliçitat.

Pensava que m’estimaries i cobriries totes les meves carències. Pensava que al conèixer-me, a l’aprofundir dins la meva ànima, et despullaries i ballaríem nus i confiats junts sota la mateixa lluna. Sabies de la meva maleta, sabies de les meves seqüel·les, i tot i així no et va importar fer-me patir. I t’olvidares de protegir-me.

Apostar per algú que no val la pena, sempre duu males conseqüències. La punteria m’ha tornat a fallar. Potser és perquè mai he apuntat i m’he deixat donar. Ferida per un tir directe al cor, em vaig deixar endur per allò que diuen que és l’amor.

Amor, et rebutjo. Mai m’has fet feliç, ans al contrari m’has fet patir. Si no hagués estat mai a les teves mans, no seria una nina de drap estripada.

Amor, no et vull. Fuig d’aquí.