El nostre somni turquesa
Cada dia ens has fet reflexionar,
acaronar la poesia de primera mà.
Rompre amb velles idees corcades i
observar el món des d’un altre prisma.
La teva força, dedicació i gran carisma
i la teva contagiosa sensibilitat,
no s’han perdut en la mar blava, sinó que ens han arribat,
amb molta d’energia i generositat.
I ara ens toca volar,
baixar cap al riu per arribar al gran llac.
Abraçar totes les oportunitats i
compartir, recordar i estimar tot el que ens has donat.
La veu dels pecupins
David, Míriam, Joan, Jaume, Mauricio, Lupe, Teresa i Mònica
Han comptat amb l’ajuda de l‘Antònia Lladonet
Aquest és un poema fet pels vuit pecupins amb la coordinació de la seva professora, l’Antònia Lladonet.
Com us podreu imaginat, m’ha emocionat molt… Hem arribat a fer un bon equip i aquest cop els papers s’han intercanviat, hi han estat ells els poetes.
I des d’aquí us dic a tots vuit que no deixeu mai d’escriure, us alimentarà l’ànima i us mantindrà ben desperts, tot i que somnieu “turqueses” 🙂
Una abraçada, nins i nines. Sou fantàstics!
Felicitats a tots, la poesia, l’art, la literatura, la cultura en general, son eines que ens ajuden a evolucionar, a cultivar-nos com a persones….
Enhorabona pecupins per aquest poema tan brillant i tan bonic
Hola!! estic ben contenta que t’hagui agradat aquest poema, la veritat és que no es mareixen aquestes gràcies perquè tu ens n’has fet molts de poemes. ESTAM IMPACIENTS PER LA TEVA ARRIBADA 🙂