11. El far fos

483687_10200282975190583_567826823_n

Aquell final era el començament de tot. Mentre tot s’acabava, tot començava de nou. És com quan resseguim amb els nostres actes el perímetre d’una circumferència. El viatge sempre s’acaba als tres-cents seixanta graus i torna a començar, assignant un paràmetre al nombre de voltes que s’anomena k. Una volta feta, una partida nova i una nova oportunitat per tornar a provar de guanyar. En realitat, el veritable guany seria poder perdre molts cops i poder començar sempre.

Així doncs, havia perdut una batalla, però la guerra era molt més llarga. La lluita durava tota una vida. I el veritable final no era pas perdre una partida, sinó deixar de tenir la capacitat de perdre. La mort aguaitava el seu moment. Mentrestant, nosaltres anàvem fent xino-xano, discorrent entre el bé i el mal, entre l’amor i l’odi, entre el negre i el blanc. Un món d’oposats. Un món de dualitats barrejades i sense nord, es movia en rotació al voltant de l’eix de la cobdícia. I amb el rumb perdut, poc a poc es destruïa.

Només la llum d’un far, fixada a l’horitzó utòpic, dirigia aquella petita barca desmanegada. I com si es tractés d’un miratge sobre la mar calma, aquell llum tènue il·luminava el seu pas lent enmig de les onades suaus, amb la intuïció que la mare naturalesa ens dota per a la supervivència. Els somnis eren el motor de l’esperança i la ingenuïtat, capaços de fer-nos tornar a reiniciar una drecera nova, després d’haver acabat acorralats en un atzucac més.

Com en un laberint, a la vida cercàvem la sortida, sense adonar-nos-en que no n’hi havia. Aquesta apareixeria ineluctable sense avisar. Per això, calia lluitar per gaudir sempre el moment i mai no rendir-se.

Anuncis

7 Respostes to “11. El far fos”

  1. Un text narratiu en forma totalment filosòfica, m’encanta! Lluitar sense mai deixar de fer-ho, aquesta ha de ser la nostra manera de viure i, a més, no ens queda altra…

  2. Hola soc salvador usagre alumno de Antonia de diverquart me agradat molt eltex me agrada cund tens que lluitara me a fatcinat mol bo.

  3. És un text molt bonic m’ha agRadat moLt caRoLiNa ~> de n’ AaRoN de
    LaveudeLdiveRquaRt.®

  4. Un text interessant, m’ha cridat molt s’antencio … molt bo …… Estic molt content que en el mon n’hi ha gent tan bona com tu per escriure aquestes text tan bons….

  5. M’a agradad molt aquest text, les comparacion son molt originals, hem a agradad el tema del text.
    (miquel gomila)

  6. Carolina aquest text ha estat molt dificíl d’entendre però m’agradat molt.
    Un petò gran per a tu . ~~> De Erika del diverquart 🙂

  7. Un text on sempre un final pot tenir un començament, la lluita que sempre hem de tenir en conte per fer cualque cosa, tenir l’objectiu de fer-ho , però sempre fer-ho amb ganes i sense baixar els braços. Sempre has de intentar veure el blanc de les coses negres , així doncs haurà mes coses blanques que negres. Bon text Carolina!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: