Clam fresc al poble
Sant Sadurní d’Anoia, el 2 de gener del 2010.
Sopar de Germanor per en Cesk Freixas
L’ateneu crida al poblat quan juguen els colors blaugranes:
És hora de sopaaaaaaaaaaaaaaaar!
Hi ha gent que s’escapa, altra comença el pas.
Les taules ben parades són vestides d’estovalles.
Llargues, ben llargues, uneixen ànimes blanques.
La música ens fa esperar,
mentre el sopar de germanor comença i acaba.
Carmanyoles, entrepans i begudes prohibides,
tots a casa de la noia més maca.
Trobades d’ones tarragonines de ferralles poètiques musicades.
Un nou projecte treu el nas i ensuma un futur de protesta.
El camí comença amb un pròleg, una entrevista i un llibre.
Freixen les notes dins la tempesta
d’una terra que vol ser lliure.
A l’esquerra de tot, es troben les ciutats i els pobles.
La defensa del territori i els costums independentistes
fugen del pensament únic i feixista.
Converses màgiques plenes de llum futura
que ens fa còmplices a tots, sense mesura,
per assolir el més vell i bell dels somnis
allà on l’estrella és ben roja i pura.
I és quan et veig, quan et veu l’estrella,
allà amunt, l’espectacle de l’escena de darrera,
espontani, transparent, passional i triomfant,
deixes anar les teves paraules versades i feres.
Visca la terra lliure, seguim endavant!
SOMNI TURQUESA 
Moltíssimes gràcies, Carolina! És tot un plaer llegir aquests versos. Carregats d’optimisme i de voluntat de viure dignament! Gràcies!
Gràcies a tu per prendre’t el temps d’escriure dos cops el mateix 🙂 Dissabte véns a prop de casa meva a cantar, així que m’estalviaré el mareig del cotxe ;). Aniré amb en Daniel i celebraré que hauré acabat els exàmens!
Respecte poema, suposo que t’has adonat del verb que he creat en nom teu, oi? Fréixer… jajajaja
Sempre que vulguis, estàs convidat a deixar les teves empremtes dins el somni turquesa on sempre hi ha un racó per la protesta.
molt gràfica, clara i entusiasta, aquesta descripció poetada.
(a Sant Sadurní, quina il·lu…, és quasi el meu poble!)
noia!!! t´haurem de lligar curt en atu! cada cop et superes més i m´alegra de veritat !!!
No deixis mai que la música de les paraules deixi de sonar !!!
Un petó bonika i endevant !!!
És com un himne. Endavant!
Com bé diuen unes línies més amunt, aquests versos estan carregats d’optimisme i esperança que esperem que no sigui llunyana, un himne al triomf d’un anhel de llibertat d’un poble i del seu dret de decidir el seu destí com a NACIÖ.
És molt bo. Estic amb l’Anna quan diu que sembla un himne, però això és per la musicalitat que hi porta. Et felicito, continua d’aquesta forma i fixa’t molt amb els grans mestres, que en tenim molts. Tu en tens un de molt bo i molt a prop: El Daniel és molt bo i molt bona persona!.
Carolina, no et conec però ja et conec! Les dues perles que de tu coneixo, aquesta i la de “tenir-te al meu costat” m’han omplert molt. Gràcies per fer fer-me’n partícip.
La lluita ha de ser constants
M’enamora llegir el que escrius
sento força, llum, lluita, sentiment positiu….
fas entrar al lloc i s’hi està d’alló més bé
Gràies Carolina, una abraçada guapa, guapisssima
[…] Clam fresc al poble […]
Somni Turquesa said this on Abril 1, 2010 a 5:43 pm |