Llum d’or
S
O
R
R
A
Sóc a terra,
sobre les dunes,
absorbint l’energia tendra,
gaudint de la llum bruna.
C
A
L
I
U
Raigs d’il•lusions
plens de colors.
Arcs de sant Martí
d’iris infinits.
S
O
L
Mulla’m la cara de calor.
Entra dins l’ànima sense por.
Torra’m la pell nua,
mentre la lluna sua
L
L
U
M
Obre la meva ment.
Allibera-la del turment.
Estigues sempre present.
Les idees ens faran eterns.
M
A
R
Endinsa’m a la profunditat
de la calma mediterrània.
No ens cal respirar.
Només amar.
A
M
O
R
Llum d’or.
SOMNI TURQUESA 
Quin cant més càlid, lluminós i sensual, convida estimar!!!!
M’agradat molt. Com l’aire, vius entre penombres i clarors, t’agafes a les llums del dia i a la claror que escampa la lluna. Completa el cercle fent d’un petó un destí etern d’aquest moment.
Uohhhh, m’ha agradat especialment. Un poema vital, enèrgic, ple de bon rotllo i molt original per la forma… T’has lluït.
es un magnífic exemple de poesia i de finor lluminosa,reforçats per la precisió en el llenguatge i l´estructura.Un poemaque ens fa llegir fins al final,enhorabona!!!!!!!
Són com petits haikus, plens d´harmonia i lligats entre ells.
Llegint aquest tema sents els estiu més aprop, l’estiu és l’estació del any que més m’agrada. Pots anar a la platja i fer un munte de coses.
Molt bonic el poema.
L’estiu i tot el que això significa el sol, la vida, la alegria és formidable.M’agrada molt moltissimes gràcies Carolina
un petó. =)
El poema m’ha agradat molt, és molt bònic.
Gràcies pel poema
=)
Holaaa! Com estas? Veig que ja sents l’estiu apropet tu també, la veritat és que ja m’havia oblidat de la sensacío de la calor i del bon estar! és bastant divertit aquest poema. Veig que els temes que t’he proposat t’han agradat.
Molt original el poema,m’agrada molt.
El poema dona sensació de calor i tot,jeje
ja ve lestiu!
gracies pel poema,:)
carolinaa amb aquest poema m’ha vengut moltes més ganes de que sigui l’estiu, en un moment m’he sentit amb aquell ambient d’estiuet amb la brisa d’un aire fred cuant et poses a l’ombre quan fa un sol ben calent, sobra tot les nits d’estiu m’encanten, passetjar per la platja el vespre amb els amics i ens pasam hores “m’encanta” és el que més anyor de l’estiu, també les festes que fan, no sé… és un ambient que en fa sentir bé, et fa més ganes de pasar-ho amb familia, amics bé en general ben acompanyat hehe. Mooolt buuniic 🙂 m’ha encantat
un petonet i una abraçada 🙂
sensacions….d’estiu…preciós!!!!!
Carolina aquest es un poema que et fa recordar que d’aquí un mes ja es estiu!, una de les estacions de l’any que se estaba anyorant per tothom. Se’ns dubte aquest poema duu a pensar en ell en el estiu, la seva brisa de estiu quan passejas pel carrer, les festes que hi ha, el tot lo dia es solejat no hia quasi núvols i pots veure la mar de color turquesa y el sol ben brillant. Una abraçada daurada y petons !
Que bonic Carolina, es com una fotografía feta de lletres de cunsavol indret de la nostre estimada costa mediterranea.Mol refrescant gracias guapa.
Es fantàstic …..esta molt be i com diu la Merce Rodoreda en el Próleg de Mirall Trencat
Escriure bé costa. Per escriure bé entenc dir amb la màxima simplicitat les coses essencials. No s’aconsegueix sempre. Donar relleu a cada paraula: les més anodines poden brillar encegadores si les col·loques en el lloc adequat. Quan em surt una frase amb un gir diferent, tinc una petita sensació de victòria.
Tota la gràcia d’escriure radica a encertar el mitjà d’expressió, l’estil.
Tu tens l’expressió i l’estil. FELICITATS Bonica
Quina sort que tens!! Jo no sabria expresar-me així. Es molt bonic, m’agrada molt Carolina.
Molt original i em molta força en la pròpia llum. Endavant, bonica!
genial !! molt maco!!!! gàcies !!!
Quina capacitat per a fusionar-te amb la natura! Em fas sentir la terra, el sol i la mar com si m’acaronessin, com si els tingués aqui mateix. Quina força i quina calidesa… i quina conexió amb els elements. Felicitats, en dónes un munt de bona energia