Batec a batec
Sospir a sospir
et sento
visc
xiuxiueig
paraules mudes
plenes, eternes, vives
mot a mot t’escolto
acarones el silenci
tomb a tomb
et passeges
camí a camí
sense fi
pel meu cos
al meu cor
batec a batec
et parlo
pell a pell
els teus dits
recorren els sentits
de lligams sensorials
sense parar de somniar
és desig constant
revisc
amb tu
cap a tu
de tu
a tu
per tu
des de tu
fins a tu
cor a cor
tro a tro
rot a rot
sort a sort
tot amb tot
res no és res
som eterns
ens estimem
besant sentiments
mai sentits fins ara
la llum ens abraça
som dos en un
ja no hi ha fum
l’herba surt
reneix
vida
diva
fina
nimfa
apareguda
de la foscor
ara ja tot és claror
arc de sant Martí
ple de color
no hi ha color
per fi
un bon destí.
SOMNI TURQUESA 
especialment interessant per mí i més amb el que he sentit al llegir!! cor a cor! batec a batec i que mai sigui l´ ultim per mí , ja saps per que ho dic!
Batec a batec anirem fent camí,
rere sospir a sospir no deixarem mai de sentir,
sota la lluna de mitjanit
ballarem lliures a l’infinit!
Una abraçada turquesa, Isabel!
Ohhh! En llegir aquest poema, el meu cor s’ha posat a bategar més ràpid , a bategar d’alegria! Aquest poema és una autèntica medecina màgica, juro que mai cap poema m’ha pogut canviar l’humor, estava contenta però ara més,molt més!
Gràcies per compartir el teu dins tant bonic i dolç amb nosaltres!
De veritat gràcies,, m’ha posat la pell de gallina i ganes de plorar d’alegria(cosa que mai vai fer)!
t’3! Kisses*
[…] Batec a batec […]
Somni Turquesa said this on Abril 1, 2010 a 5:43 pm |
Batec a batec es fa poesia, batec a batec es fa amor.
Batec a batec, sento els nostres cors.
Sàmia, m’agrada molt que diguis això, per que és el que sempre m’ha fet sentir la Carolina des que ens varem coneixer, ara fa uns messos, ella ja ho sap…
Carolina, preciosa realitat…
Realitat preciosa o no… però realitat! Gràcies, Jordi!
Gràcies els 2! =)
la llum ens abraça
som dos en un
….me gusta…la luz y el color…vida!!
La vida es luz y color! Después de haber vivido en las tinieblas, cuánto quiero a la vida!!!
Lo que has vulgut transmetre ho has fet de una forma sublim,i armoniosa.Mol be Carolina.
Sents el meu cor després d’haver llegit el teu comentari, Maribel? goita com batega: pum-pum pum-pum
😉 genial….. a vegades dir t’estimo no resulta fàcil. Però penseu que si algú perd el cap, pot viure en la bogeria més pura, però si un perd el cor, es mor…. Que els cors no deixin de bategar!!!!! Ni d’estimar!!!!!