Escolta l’udol del llop

Ja no hi ha llops,
Ja no sento els seus udols.
Ja no hi ha feres salvatges.
Ja no hi ha perills.
Els hem matat a tots.
I també els seus fills,
tot just abans de néixer.
Els humans, bons exterminadors,
ens ho acabem tot,
amb o sense gana.
De vegades el plaer ens fa matar.
D’altres la por i la ràbia.
I moltes d’altres, l’interès.

I el llop s’extingeix…
Poc a poc, i ja no fem res.
La seva petjada es perd.

El llop i la lloba
necessiten la teva petjada,
la teva empremta,
la teva firma,
per poder salvar la seva espècie,
les seves vides.

Signa aquí i salva al llop a Catalunya

Anuncis

6 Respostes to “Escolta l’udol del llop”

  1. No tinc paraules, amiga meva no se que dir, m’emociona en veure, aquest regal que fas a la mare natura, amb la teva poesia.
    Una abraçada de tot cor, milers de petons de part de tots els llops del món.
    Gràcies

  2. Gracias querida amiga por tus palabras, tanto llenas de amor hacia el LOBO y también de rabia por culpa del mayor DEPREDADOR sin escrupulos llamado HUMANO.

  3. Quanta rao quan dius,,,”Els humans, bons exterminadors,
    ens ho acabem tot,
    amb o sense gana.”
    Quanta por fa aquest,,,”tot”.
    Quanta por i quanta pena.

  4. La fera ferotge
    (Ovidi Montllor)

    Per ordre de l’Alcalde
    es fa saber a tothom
    que una fera ferotge
    del parc s’escaparà.

    Es prega a les senyores
    compren força aliments
    i no surten de casa
    fins que torne el “bon temps”.

    Tot el que tinga cotxe
    que fota el camp corrent,
    i se’n vaja a la platja,
    a la torre o als hotels.

    L’Alcalde s’encarrega,
    fent ús dels seus poders,
    de la fera ferotge
    deixar-la sense dents.

    El que això no acompleixca
    que no es queixe després
    si per culpa la fera
    ell rep algun torment.

    Jo que no tinc ni casa,
    ni cotxe, ni un carret
    em vaig trobar aquell dia
    la fera en el carrer.

    Tremolant i mig mort:
    -Ai Déu, redéu, la fera!
    I en veure’m tan fotut
    em va dir molt planera:

    -Xicot, per què tremoles?
    Jo no te’n menjaré.
    -I doncs, per què t’escapes
    del lloc que tens marcat?

    -Vull parlar amb l’Alcalde
    i dir-li que tinc fam,
    que la gàbia és petita,
    jo necessite espai.

    Els guàrdies que la veuen
    la volen atacar,
    la fera es defensa,
    no la deixen parlar.

    Com són molts i ella és sola,
    no pot i me l’estoven.
    I emprenyats per la feina,
    a la gàbia me la tornen.

    Per ordre de l’Alcalde
    es fa saber tothom
    que la fera ferotge
    ja no ens traurà la son.

    I gràcies a la força
    no ha passat res de nou,
    tot és normal i “maco”
    i el poble resta en pau.

    PD:Ja veieu,,,,,millor no uuuuuudolar.

  5. Me encantaa tu poemaa para los lobos la verdad es que es un animaal precioso y una pena que por el miedo que le tiene la gente lo tengan que matar no solo a el sino masacrarlos a todos ellos viven en paz en su ladito y taal pero vamos no lo veo normaal el miedoo ciege asi a las personaas sensataas

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: