Abandonats i sols
***
(Inspirat en un poema d’en Daniel Ferrer:
***
Les tavernes minven les mines asfàltiques
que extreuen les pedres de l’orca
i que suïciden el seny de les cabòries
com els volcans a terres bàltiques.
No encenguis més el llumí del cant mort.
No segueixis el camí del vol tort.
Apaga la teva passió desfeta de L’horror
i fes un càntic de pau i consol.
R E S P I R A … la calma
Sent el batec lent del seu … C O R
Ni robís, ni diamants, ni turqueses
faran de les nostres vides una entesa.
Els materials ens consumeixen
i l’ànima, presonera, prega.
No hi ha salvació externa.
Tot és a dins,
a la profunditat del mar,
a la profunditat de la terra.
Excavacions petrolíferes
cerquen l’or negre,
que no ens duu
més que una gran merda.
Fujo dels minerals.
Fujo dels elements.
On t’amagues, espiritualitat?
Que no et veu la gent…
Tipa dels estereotips que contaminen
que ens allunyen del sentit de la vida.
Sóc viva i només veig que mort.
La ment, el cor i l’ànima ploren
perquè es troben abandonats i sols.
SOMNI TURQUESA 
Mol maco Carolina i mol cert,no vivim la autentica vida, per viure una vida del tot falsa que nomes ens du a una enfermetat continuada del anima. Un petò bonica.
Que real y sincera realidad, dando más importancia a los minerales que solo sirven par el egoismo humano, en contra de lo verdadero, la humanidad y el poder hacer un mundo mejor, entre todos aquellos que pensamos que se puede realizar, un saludo
Las tabernas merman las minas asfálticas
que extraen las piedras de la orca
y que suicidan la sensatez de las preocupaciones
como los volcanes en tierras bálticas.
No enciendas más la cerilla del canto muerto.
No sigas el camino del vuelo torcido.
Apaga tu pasión derrota de El horror
y haz un cántico de paz y consuelo.
R E S P I R A … la calma
Siendo el latido lento de su … C O R A Z Ó N
Ni rubíes, ni diamantes, ni turquesas
harán de nuestras vidas un entendimiento.
Los materiales nos consumen
y el alma, prisionera, ruega.
No hay salvación externa.
Todo está dentro,
a la profundidad del mar,
a la profundidad de la tierra.
Excavaciones petrolíferas
buscan el oro negro,
que no nos lleva
más que una gran mierda.
Huyo de los minerales.
Huyo de los elementos.
Donde te escondes, espiritualidad?
Que no te ve la gente …
Harta de los estereotipos que contaminan
que nos alejan del sentido de la vida.
Soy viva y sólo veo que muerte.
La mente, el corazón y el alma lloran
porque se encuentran abandonados y solos.
Bonic, però trist, avui comença l’estiu i amb moltes aportunitats, per sortir de les rutines, trobar la felicitat, que no té preu encara que per això hagis de sacrificar coses o gent pel camí.
Molt bé hostesa de la naturalesa
on tota llei és regida per ella
mateixa. Hauriem de ser més respecuosos
amb ella i ella ho seria amb nosaltres…