Les ombres ja no escriuen / Paraules que rimen amb cames

Autors:

Cristina Mateo *

Carolina Ibac

L’explosió del blanc i negre

ha deixat entrar el color.

Que es perdi el temps!

i la ciència!

i la santa paciència!

Ha arribat el moment dels sentits

del batec del meu cor.

Ha arribat el moment

de deixar de ser sords.

La caldera de les passades cendres

ara escalfa una nova era.

Ens desobeirem il·limitadament,

mai mirant enrere.

Les coaccions, els barrots, la ira,

ara són passat de pedra.

Tot és aigua de mar,

el jardí torna a ser gran.

I les flors de l’ànima creixen

cap al sol, lluny de la fera.

Enmig la tinta vaig trobar la drecera

i a les lletres, la meva primavera.

Argiles daurades,

cançons tatuades,

cantussejades,

mil ulls, mil orelles,

mil llavis, mil dits, mil terres,

mil homes, mil dones,

mil deus, mil jos, mil tus

Ensopegada de tot

vaig despullar-me al món

quan l’obscuritat sortia a la llum.

De l’escorça incensurable dels teus ulls

– ja no me’n cuido-

Vaig saltar de la nuesa del tu sense paraules.

La nuesa que torna en forma de llibertat

i reprèn la regalèssia dels primers anys.

Pura pornografia dels danys i panys.

El futur ens guarda més paranys.

… paranys, paranys, paranys,

paranys, paranys, paranys,

veniu cap a mi,

que us estic esperant!

… destrals, destrals,

destrals, destrals!

Fugiu!

Tinc tinta i puc reptar!

Correré més que el vent

i ni les ombres em podran enxampar.

Ni ombres ni tombes ni bombes.

Juguem a les endevinalles

de les emocions tan dures com toves.

Saltarem les bigues del sostre velles i joves.

Ens enlairarem i volarem com les papallones.

Plegarem, embalarem, buidarem, despenjarem, tancarem,

precintarem…. somniarem… entre les ones.

Una nova vida reneix, al passat li donem porta!

La xafogor de ta cançó està ben morta.

El silenci parla amb majúscules esculpides

a les piràmides del present.

I que més dir si

de l’escorça dels teus ulls

ja no me’n cuido?

Ah, sí!

Que es perdi el temps!

i la ciència!

i la santa paciència!

(*) La Cristina és l’autora dels versos en cursiva