Les ombres ja no escriuen / Paraules que rimen amb cames

Autors:

Cristina Mateo *

Carolina Ibac


L’explosió del blanc i negre

ha deixat entrar el color.

Que es perdi el temps!

i la ciència!

i la santa paciència!

Ha arribat el moment dels sentits

del batec del meu cor.

Ha arribat el moment

de deixar de ser sords.

La caldera de les passades cendres

ara escalfa una nova era.

Ens desobeirem il·limitadament,

mai mirant enrere.

Les coaccions, els barrots, la ira,

ara són passat de pedra.

Tot és aigua de mar,

el jardí torna a ser gran.

I les flors de l’ànima creixen

cap al sol, lluny de la fera.

Enmig la tinta vaig trobar la drecera

i a les lletres, la meva primavera.

Argiles daurades,

cançons tatuades,

cantussejades,

mil ulls, mil orelles,

mil llavis, mil dits, mil terres,

mil homes, mil dones,

mil deus, mil jos, mil tus

Ensopegada de tot

vaig despullar-me al món

quan l’obscuritat sortia a la llum.

De l’escorça incensurable dels teus ulls

– ja no me’n cuido-

Vaig saltar de la nuesa del tu sense paraules.

La nuesa que torna en forma de llibertat

i reprèn la regalèssia dels primers anys.

Pura pornografia dels danys i panys.

El futur ens guarda més paranys.

… paranys, paranys, paranys,

paranys, paranys, paranys,

veniu cap a mi,

que us estic esperant!

… destrals, destrals,

destrals, destrals!

Fugiu!

Tinc tinta i puc reptar!

Correré més que el vent

i ni les ombres em podran enxampar.

Ni ombres ni tombes ni bombes.

Juguem a les endevinalles

de les emocions tan dures com toves.

Saltarem les bigues del sostre velles i joves.

Ens enlairarem i volarem com les papallones.

Plegarem, embalarem, buidarem, despenjarem, tancarem,

precintarem…. somniarem… entre les ones.

Una nova vida reneix, al passat li donem porta!

La xafogor de ta cançó està ben morta.

El silenci parla amb majúscules esculpides

a les piràmides del present.

I que més dir si

de l’escorça dels teus ulls

ja no me’n cuido?

Ah, sí!

Que es perdi el temps!

i la ciència!

i la santa paciència!

(*) La Cristina és l’autora dels versos en cursiva

Anuncis

8 Respostes to “Les ombres ja no escriuen / Paraules que rimen amb cames”

  1. …De comptar les vigues ja ens em cansat.Ara es hora de saltar-les,de volar-les, de somniar. I com tenim rimes a les cames, i 3.000 ulls, i 4.000 mans, i 15.000 dits i 26.000 sons i 15.000 llums i 24 canaris fosforescents i 10.000 deus diminuts …ja sabeu el que toca: Que es perdi el temps…!

  2. les dames de les sales que baden sota les escales i canten balades mentre caguen cursilades… Paraules que rimen amb cames… una experiència irrepetible que repetirem cada setmana fins que aparegui de la mà d’un llibre les nostres paraules ben lliures, fruit d’una amistat que ha estat abans de ser i serà!

    Gràcies Cristina!

  3. …I de tant en tant, la calma, les paraules que s’escriuen amb la llum de les albes, endinsades a boscos on la màgia fa la trama, de llargues nits de poemes, on la teva mirada serena enlluerna altres mirades serenes, que al mateix temps, enlluernen la teva…

    …I de tant en tant, la mar, paraules que rimen amb el mot “estimar”, quan som timoners, cap al somni primer…

  4. remarem remarem Daniel…

  5. badar badar badar Carolina…

  6. Quin mal tan badar…de panxa vull dir!

  7. I demà… despertarem…

  8. Aixó es molt maco

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: